DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIMA f.
|| 1. Eina consistent en una barra d'acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, cilíndrica o cònica, amb la superfície estriada diagonalment, que serveix per a desgastar i allisar per fricció objectes de metall o d'altres matèries dures; cast. lima. Axí com sobre lo ferro rouellat la lima passa, tostemps del rouell ne leua alguna cosa, Eximenis Scala. XXII llimes respes per fer rielles, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 121). Llima dolça: la que té les dents molt fines. Llima de tres caires o triangle: la de secció triangular. Llima quadrada: la de secció quadrada. Llima plana: la de secció quadrangular de molt poc gruix. Llima carleta: la que és molt prima i serveix per a ficar-se i treballar en llocs molt estrets. Llima cua de rata: la de forma cònica i molt prima. Llima sorda: la que està coberta de plom o que per la seva finor fa molt poc soroll en esser emprada. Y és moltes vegades com la sorda llima, Viudes donz. 183.
|| 2. Tros de ferro, semblant a una part de fulla de falç, que els ollers empren per a rebaixar les peces (BDC, ix, 77).
|| 3. fig. Allò que serveix per a corregir defectes, per a mitigar asprors; cast. lima. Del que he sabut | he fet procés, | però sotsmès | tot a la lima | del qui és cima | dels correctós, Spill 16320. Sotsmetre la dita present obra per tal que esmenada e limada ab la lima de la vostra episcopal auctoritat, Oliver Exc. 18. La dita letra tua... la qual sembla esser escapa de la lima de Tulli, Francesc de la Via (Est. Univ. xx, 86). La siccitat és lima de la calor, Albert G., Ques. 50.
|| 4. Llima sorda: fig., persona que fa mal sense fer-ho coneixedor, o que procura aconseguir el seu objecte sense soroll, imperceptiblement.
|| 5. Airet fi de l'hivern, que fa una sensació dolorosa a la pell com si la llimessin (La Garriga). «Quina llima, que fa!».
|| 6. Espurna, guspira (Estaon, ap. Coromines Card. 296).
|| 7. Camisa, en l'argot dels malfactors barcelonins. D'un camp hi escarbat un núvol, una llima, un safol de sedolla i dos rots: D'un terrat he pres un llençol, una camisa, un mocador de seda i dos mocadors de butxaca, Vallmitjana Crimin. 32. Si no ens venem els pantuls i la llima, estem perduts, Roig Flama 201.
    Fon.: ʎímə (pir-or., or., bal.); ʎímɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi, Maó); ʎíma (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:—a) Augm.: llimassa, llimarra.—b) Dim.: llimeta, llimetxa, llimeua, llimiua, llimoia, llimona.—c) Pejor.: llimota, llimot.
    Etim.: del llatí līma, mat. sign. || 1.

2. LLIMA f.
|| 1. Llimona (Tortosa i País Valencià); cast. limón. Hic ha pomes, peres, teronges, limons, limes, adzebrons, Eximenis (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 368). Sia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malues e fenoll, mel cuyta, miga lima e una cullereta de sal comuna, Alcanyís Reg. pest. 20. La pasta de mida comporta oli, aigua, ous, sucre i llima, Salvador FB 55. Llima dolça, de l'agredolç o de bergamota: llimona més petita i rodona que les altres (Val.). Llima de la Reina: és petiteta i molt dolça (Gandia).
|| 2. Varietat de llimona molt grossa (Eiv.). Llima de Sant Jeroni: cast. cidra (Men.).
|| 3. Peix de forma arrodonida, de color verdós fosc, que es menja obrint-li la closca (Vinaròs); és l'espècie Fallusia mamillata i Microcosmus vulgaris (Boscà Fauna val. 485).
|| 4. fig. Mamella (val.).
|| 5. fig. Bufa, ventositat (Val., Al.); cast. zulla.
    Fon.: ʎíma (Tortosa, val.); ʎímə (eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: llimassa, llimarra.—b) Dim.: llimeta, llimiua.—c) Pejor.: llimota.
    Etim.: format per regressió damunt llimona, forma que ha estat interpretada com a derivat diminutiu.

3. LLIMA
Llin. existent a Vila-rodona, Riera, Riudecanyes, etc.