DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLIMAR v. tr.
|| 1. Fregar amb la llima un objecte per desgastar-lo o polir-lo; cast. limar. Trobà una lima ab la qual limà e rompé los ferros, Eximplis, ii, 338. Lo vell bé porà llimar la clausura, Proc. olives 60.
|| 2. Llevar terra, amb la llima o ferrussa, de la part inferior de les peces de terrissa (Gir., Camp de Tarr., Mall.).
|| 3. fig. Polir, retocar una obra; mitigar les asprors d'una cosa; cast. limar. La contrició... expelleix e lima alguna cosa de la malícia del pecat, Eximenis Scala. Los capítols... per lonch examen e per los passats eran estats limats e apurats, doc. a. 1412 (Arch. Ib. Am. xxiv, 336).
|| 4. intr., fig. Estar frec a frec, just a tocar (Segarra, Conca de Barberà); cast. rozar.
    Fon.: ʎimá (or., occ., bal.); ʎimáɾ (val.).
    Etim.: del llatí līmāre, mat. sign. || 1, 3.