Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llindar
veure  2. llindar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLINDAR m.
|| 1. Part inferior d'un portal forà, i principalment la peça de pedra o de fusta que l'ocupa i que ve a un nivell més alt que el sòl exterior (Empordà, Pobla de L., Val., Artà, Eiv.); cast. umbral. Negun barber no gos tenir sanch e'l lindar ne fora la porta, doc. a. 1301 (BABL, xi, 309). Ja posava los peus en lo lindar de la casa, Alegre Transf. 36 bis. Trau lo teu peu de tan deseventurat lindar, Hist. Troy. 27. S'asseu lo patriarca en lo llindar, Collell Flor. 85.
|| 2. Part superior d'un portal; pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants o rebranques (Llofriu, Fraga, Massalcoreig, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Gandesa, Valljunquera, Aiguaviva d'Aragó, Maestrat, Alzira, Bocairent, Pego, Felanitx, Eiv.); cast. dintel. Dien... que'l limdar del temple partí mig per mig d'un cap en altre, e era limdar molt fort, Serra Gèn. 219. Viu escritas al lindar d'una porta, Febrer Inf. iii, 11 (l'original italià de la «Divina Comèdia» diu: Vid'io scritte al sommo d'una porta). Penja es llum de cruyes en es llindà de s'arch, Roq. 9.
|| 3. Rebranca; costat d'un portal (Andorra, Puigcerdà, Falset, Sorita); cast. montante.
|| 4. fig. Aquest és aquel... qui vencé a mi com era pus jove e tots los limdars de Roma pohà en gran pahor d'armes nostres, Scip. e An. 46. ¿Què val ara que mostre Plató diví a la història | mon nom escrit amb astres del cel en lo llindar?, Atlàntida i.
|| 5. Cadascuna de les barres o trossos de biga que es posen horitzontals, ficats per un extrem a un forat de paret i lligats per l'altre amb les barres verticals, per a sostenir la bastida dels constructors de cases (Valls).
|| 6. Estora del fons de les bosses del carro (Móra d'Ebre).
    Fon.:
ʎindá (or., occ., Maestr., bal.); ʎindáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí līmĭnāre o līmĭtāre, mat. sign. || || 1 i 2.

2. LLINDAR v. tr.
Guarnir de llinda; posar la llinda a un portal (Solsona, Morella).