DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLOTJA f.
|| 1. Galeria; part d'un edifici oberta d'un o més costats amb arcs sostinguts per columnes o pilars; cast. galería. Un bell palau ab llotges e ab sales e ab cambres, Decam. i, 59.
|| 2. Edifici públic on es reuneixen els mercaders i comerciants per fer llurs tractes; cast. lonja. De la Lotja de la mar de Barcelona, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 146). En la Llotja de la Ciutat, doc. a. 1594 (ibid. iv, 314). Bastiren catedrals, llotges i palaus admirables, Santamaria Narr. 186.
|| 3. Cadascun dels compartiments de la perifèria d'un lloc d'espectacle, amb seients per a les persones que han d'assistir-hi; cast. palco. L'emperador hach feta fer la plaça on la batalla se devia fer, molt bella e gran, environada de lotges per mirar, Curial, i, 19. Vaig córrer per darrera les llotges cap a l'escenari, Casp Proses 27.
    Var. form. i ort. ant.: lotge (Foren cònsols de la lotge de la mar, doc. a. 1360, arx. mun. de Barc.); lotga (En lo pati del castel, ço és en la lotga, doc. a. 1410, Alós Inv. 16); lotia (En la lotia un scriptori, id. ibid. 18); loia (Foren elegits en cònsols de la loia, Ardits, i, 259); lonja (Passant per Lonja | ab una monja, Spill 2615); longe (Un loch molt profà vulgarment dit la Longe dels genovesos, doc. a. 1517, BSAL, xi, 179); lòngia (La longia dels mercaders: Forus negotiationis mercatorum, Esteve Eleg. i, 8 vo).
    Loc.
—Estar dins Lonja: estar a tot plaer, dins l'abundància (Mall.).
    Fon.: ʎɔ́ʤə (Barc.); ʎɔ̞́ɲʧa (Val.); ʎɔ̞́ɲʒə (Palma).
    Etim.: de l'it. loggia, mat. sign.