Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llucar
veure  lluçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLUCAR v.
|| 1. intr. Treure llucs, rebrotar (Ribagorça, Pallars, Urgell, La Llitera, Segrià, Garrigues, Segarra, Vallès, Mall.); cast. retoñar. Si's vol fer perdre un arbre, o sigui que un cop tallat no torni a llucar, Serra Calend. folkl. 239.
|| 2. tr. Mirar, esforçar-se per veure (Empordà, Bagà, Costa de Llevant, Plana de Vic, Ll., Urgell, Vallès, Penedès, Camp de Tarr.); cast. mirar, atisbar. L'interès temorenc de qui lluca els secrets d'una cambra vedada, Ruyra Parada 23. Va arrecerar-se al costat d'un confessionari i llucà l'altar fixament, Roig Flama 55. a) fig. Guaitar o començar a sortir el sol. «Vaig sortir quan tot just el sol llucava» (Aguiló Dicc.).
|| 3. Veure (Plana de Vic, Vallès, Camp de Tarr.); cast. ver, columbrar, divisar. Li va semblar llucar al jayo, Casellas Sots 19. Nosaltres no hi llucàvem gran cosa: tal era la fosca, Massó Croq. 174.
|| 4. fig. Veure-hi, comprendre; entendre quelcom (Barc.); cast. ver, entender. «En aquest ram no hi lluco res». «De seguida l'he llucat: no servirà mai per a res».
    Fon.:
ʎuká (or., occ.).
    Sinòn.:
— || 1, brullar, grillar, brotar, grifollar;— || 2, mirar, guaitar;— || 3, 4, veure, guipar.
    Etim.:
del llatí *lūcĭcare, ‘lluir’.

LLUÇAR v. intr.
Fer llamps (Oleta, Illa del Tec, Ribesaltes, Cotlliure, ap. Gilliéron Atlas, c. 439).