DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MANERA f.
|| 1. Forma particular de fer, d'obrar; cast. manera. Per tal que sabés haver manera de mantenir e de regir sa casa, Llull Blanq. 1. Cascuna cosa és nomenada en diverses maneres, Metge Somni iii. No resta per vós que no hajau en moltes maneres cridat los peccadors, Villena Vita Chr., c. 210. Acaba d'una manera prosaica, Verdaguer Exc. 16. Donar manera: procurar eficaçment. Jo daré manera com no haja mal, Isop Faules 3. A manera, o A la manera, o Per manera (de tal o tal cosa): a semblança, en la forma (de tal o tal cosa). Aquesta comentació és ordenada a manera de civil heretat, Cauliach Coll., pròl. Un sudari a manera de tauallola, Villena Vita Chr., c. 220. Sia estat procehit per manera de somatent, Ardits, i, 12 (a. 1391). No haver-hi manera: no esser possible. No tenir (ant. no haver) manera: no tenir possibilitat. No hauia manera de poder-ho fer, Villena Vita Chr., c. 210. En gran manera, o de bona manera, o sobre manera: molt, amb gran intensitat. Plorava molt en gran manera, Llull Blanq. 1. Jo encomanaré mon fill a aquell de bona manera, Lacavalleria Gazoph. De mala manera: fortament i malament. S'afecte que jo tenia a sa meua dona s'anava refredant de mala manera, Roq. 44. De totes maneres: sigui com sigui, a totes passades. Es un en totes maneres, sens que en eyl no ha trinitat ne pluralitat, Llull Gentil 233. El reconeixia de totes maneres, Pons Com an. 18. De cap manera, o En cap manera, o Per cap (o ninguna) manera: amb negació absoluta. E per neguna manera no i uingam, doc. a. 1244 (Pujol Docs., 19).A manera que: progressivament i en relació amb una altra acció. El cor se li desmaia a manera que s'acosta a la desitjada xicota, Ruyra Pinya, i, 128. En tal manera o De manera que: conj. de conseqüència. En tal manera que'ls principis ne sien glorificats, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, apènd.). De manera que de allí al devant no podia aver plaher ni repòs, Comalada Pierres Prov. 16. De manera que sí!, o el·lípticament, De manera!: és clar, naturalment! (Mall.). «¿Vendràs a sa festa?—De manera!» (Manacor). A la seva (meva, nostra, etc.) manera: de la manera pròpia d'algú. Prou que't bagarà!—pensava, interpretant el ditxo a sa manera, Pons Auca 18. Especialment: a) Manya, astúcia; forma intencionada d'obrar. Cuydant-se Theodorich que açò fossen maneres, féu ociure Boeci, Boades Feyts 9. Fer una cosa per manera: fer-la a posta, intencionadament (Olot, Margalef, Vimbodí). «Ja ho fa per manera, de tirar-se a terra».—b) Comport, forma de captenir-se; cast. manera, conducta. Manera és de fembra menysprehar l'hom, Eximenis Terç, ed. Bulbena, p. 117. Tu qui sabs les mies maneres e costumes, Valter Gris. 13. Recità-li tota la manera que hauia tenguda ab lo fill del duch, Paris e Viana 24.—c) pl. Forma de tractar la gent, d'actuar en societat; cast. modales, maneras. Capellans... no gosen dir: «tant me dareu», car seria massa uberta la simonia, mas tenen-hi maneres, Sermons SVF, i, 201. La més exquisita correcció de maneres, Rosselló Many. 180.—d) Moderació, forma discreta d'obrar. No és poca sauiesa servar e tenir manera e temprança en la favor molt gran de la fortuna, Tirant, c. 340.
|| 2. Forma particular d'esser; classe, mena; cast. clase, especie. Hajats richs hòmens e cavallers e ciutadans e totes altres maneres de gents, Muntaner Cròn., c. 72. No gos pesar neguna manera de carns, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Plató posa tres maneres de ànimes, Genebreda Cons. 144. En ceyll jardí los fruyters | eren de totes maneres, Turmeda Diuis.
    Refr.
—«Hi ha moltes maneres de matar puces»: vol dir que hi ha moltes maneres de fer les coses, i que no cal limitar-se a fer-les sempre igual.
    Fon.: mənéɾə (or., bal.); manéɾɛ, manéɾa (occ., val.).
    Var. form. ant.: maneyra (E no sia d'aytal maneyra | com aquell qui lexa la carreyra, Fasset, segle XIV).
    Etim.: del llatí manuaria, ‘cosa pròpia de la mà’.

2. MANERA
Llin. existent a Cornellà, Crespià, Vilademuls, Mall., etc.

3. MANERA f.
|| 1. ant. Manilla, grilló. Unes maneres, doc. a. 1408 (inventari d'instruments de tortura, arx. parr. d'Igualada).
|| 2. Cadascun dels maneguets que serveixen per a fer rodar el caragol de la premsa de fideus (Rupit).