DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARE f.
|| 1. Dona o femella que ha parit, respecte del fill o fills que té o ha tingut; cast. madre. Sia mijanserament creatura e mare del creador, Llull Gentil 184. Apollo fo pare meu e Calíope ma mare, Metge Somni iii. ¿No infanten ja les mares guerrers i paladins?, Canigó i. Ab les ales obertes l'abrigava | l'aucella mare, Salvà Poes. 2. La reina mare: la mare del rei regnant. Mare de Déu: la santíssima Verge Maria. Se li donen diferents adjectivacions segons els títols i fets pels quals és venerada. La Mare de Déu Candelera (o del Candeler, o Encandelada): la festa del 2 de febrer, en què se celebra la purificació de Maria Verge. La Mare de Déu de Març: la festa de l'anunciació de Maria (25 de Març). La Mare de Déu d'Agost: festa de l'assumpció de Maria (15 d'agost), anomenada també la Mare de Déu morta (Mall.), la Mare de Déu en lo llit (Val.) i la Mare de Déu gitadeta (Alcoi) perquè s'exposa dins les esglésies la imatge de la Verge Maria en son llit de mort. Mare de Déu de Setembre: la festa de la nativitat de Maria Santíssima (8 de setembre), anomenada també la Mare de Déu dels missatges (Mall.) perquè en aquesta diada comencen i acaben la lloga els treballadors fixos del camp; satíricament se'n diu la Mare de Déu de ses renyines, perquè els amos o arrendataris de possessions acaben en aquesta diada llur contracte, i sempre sol haver-hi discussions i baralles (Llucmajor). La Mare de Déu de l'empenta: nom humorístic que es dóna a les noies o dones espantadisses o mancades d'activitat. La Mare de Déu fa coques: es diu al·ludint a la coloració roja que pren devegades l'horitzó en el crepuscle matinal o vespertí (Costa de Llevant).
|| 2. per ext.: a) Mare adoptiva: dona que ha adoptat un infant. Mare sobrevinguda (Vic.) o mare manllevada (Eiv.): madrastra. Mare política o mare sogra (Empordà): sogra. Mare dida o mare de llet: dida. Mare petita: dida (Olot). Mare de fusta: dida (Sort).—b) Tractament de respecte que es dóna a les superiores de les monges, i en certes ordes religioses, a totes les monges; cast. madre.—c) Mare postissa: alcavota (Borriana). Mare de les dides: dona que es dedica a contractar dides. Mare maials: dona encantada, que s'està parada amb una mà a cada maluc (Llofriu). Mare trafec: dona bellugadissa, que sembla fer més feina de la que fa realment (Pineda). Mare miques: dona que sempre està de postures (Borges Bl., ap. Griera Tr.). Mare paciència: dona que té molta paciència (ibid.). Mare romanços: dona que no acaba mai les raons i xerrameca (ibid.). Mare catxassa: dona molt calmosa i poc treballadora (Pineda).—d) Títol aplicat a coses o institucions que en certa manera ens donen vida. La mare pàtria, la mare terra, la santa Mare Església, etc. Deu-li donar conexença dels set sacraments de Sancta Mare Església, Llull Blanq., c. 2. La nostra gran mare és la terra, Alegre Transf. 7. Que la terra mare doni sempre el pa, Riber Sol ixent 25.
|| 3. Nom de diferents animals considerats com a procreadors dels altres de llur espècie. a) Mare d'abelles: la reina o femella fecunda de les abelles. Mare abegotera: l'abella fecunda que cria massa abegots i produeix la depauperació de l'arna per escassesa d'abelles treballadores (Calasseit).—b) Mare d'anfós: peix de l'espècie Apogon imberbis, vermell, de forma semblant a un anfós, però molt més petit (Mall., Men.).—c) Mare de sardina: la sardina grossa, no salada, sinó fresca, acabada de pescar (Tortosa).—d) Mare de caragol: llimac (eiv.).—e) Mare d'alacrà: cuca de cent cames (Altea); també s'anomena mare centcames (Pego, Sanet).—f) Mare d'aigua: coleòpter dels gèneres Hydrophilus i Disticus (Boscà Fauna val. 466).—g) Mare mestra: el bitxac (Empordà).—h) Mare de Déu de teulades: puput; ocell insectívor de l'espècie Upupa epops (Vall de Gallinera).
|| 4. Allò que és origen o principi d'altres coses; cast. madre. Henoc és la ciutat mare | de les ciutats d'aquest món, Alcover Poem. Bíbl. 11. «L'ambició és la mare de molts de crims».
|| 5. Matriu, úter; cast. matriz. Mal de mare: histèric. Alçar-se la mare (a una dona histèrica): és la impressió que sent una malalta en un atac d'histerisme, com si li pujàs una bola del ventrell a la gargamella. Aquesta cosa... val contra l'eximent de la mare molt fortment, Tres. pobr. 56. La dolor que és en los budells e en la mare, Medic. part. 42. Comare! ¿Per reposar-me yo la mare, què y serà bo?, Somni J. Joan 585.
|| 6. Nom de diverses coses que es consideren com a base, origen o principi d'altres. a) Mare o mares del vi, o d'una bóta: els solatges fangosos del vi que romanen en el fons o adherits a les parets d'una bóta; cast. heces, fondillón. Mares de vin grech e de genesta, Metge Somni iii. Tàrtar vermell no sia menut ni aia mares, Conex. spic. 33. Les roques... aixequen els seus lloms coberts d'una tinyassa de color de mares de vi, Ruyra Pinya, i, 175.—b) L'adob de les terres (Manresa, ap. Griera Tr.).—c) La patata que sembren per a fer la patatera (Men.).—d) Aigües mares: la solució que resta en contacte dels cristalls formats en cristal·litzar una substància dissolta; cast. aguas madres.—e) Brot que deixen sense tallar, per protegir la nova brotada, quan tallen les mates dels avellaners (Guilleries).—f) Mare de taula: renglera d'arbres a l'horta (Tortosa).—g) Mare de cep o de figuera: la part de soca colgada sota terra (Freginals).—h) Part interior de la soca d'un arbre, que roman descoberta quan el pelen.—i) Mare mestra: la branca major d'un arbre (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).—j) Mare de rovellons: bolet del gènere Russula, que es cria a les soques dels àlbers i pollancres.—l) Mare d'esclata-sang: varietat de bolets blancs que es crien prop dels esclata-sangs, però són més petitets (Mall.).—m) Mare del bosc: mare-selva.—n) Mare de terra: gruix de terra conradissa en el qual arrelen les plantes. Les costes y altures, tenint bona mare de terra, són més aptes per plantar arbres de fruyta, Agustí Secr. 22.—o) Mare d'aigües: rec o còrrec per on s'escorren cap a la riera o a la mar les aigües sobreres del reguiu (Camp de Tarr.).—p) Sèquia major, de la qual deriven les sèquies secundàries; cast. madre. Se porà fer una mare comprenent per filloles y albellons les immundícies d'aquelles partides per discórrer en lo vall nou, doc. a. 1389 (Primitiu Excav. 36). Com sia necessari denejar e mundar e scurar la mare e filloles que afronten ab la dita mare, doc. a. 1487. (Sanchis Vida 86).—q) Cadascun dels dos llenyams que formen els costats de l'escala sobre la qual llenega l'anguila de varar embarcacions (Palma).—r) Mare del timó: el costat llarg i recte del timó, per on aquest va adherit verticalment al codastre (Mall.).—s) nàut. Ànima d'un cap, o sia, cordó que es posa en mig d'un cap de corda torçut en quatre.—t) Mare de palangre: la corda llarga del palangre, a la qual van fermats els braçolins amb els hams (or., bal.).
|| 7. Terreny més o menys còncau per on passa l'aigua d'un riu, d'un torrent, etc.; cast. lecho, madre. Sortir o Eixir de mare: sobreeixir un corrent d'aigua i invadir terres més altes que el seu llit; fig., Exaltar-se molt, irritar-se o apassionar-se violentament.
|| 8. En els jocs de conillets, cuit i altres jocs de moviment, el lloc d'on parteix el qui encalça i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han estat agafats (Val., Mall.). Tocar mare: arribar al dit lloc per salvar-se els jugadors; fig., comparèixer a un lloc determinat on ens esperaven, on calia o convenia anar (Mall., Men.).
    Loc.—a) Conta-ho a la mare, o Que ho conti a la mare: es diu referint-se al qui conta coses que creiem falses.—b) Haver-n'hi per al pare i per a la mare: haver-n'hi gran quantitat, excessiva.—c) La mare pasta: es diu quan algú ha dit un despropòsit o ha fet una pregunta importuna.—d) Anar així com sa mare l'ha fet, o com sa mare el va parir: anar tot nu.—e) Dur la mare malalta: dur es ca magre, anar prim de recursos (Mall.).—f) No és aquesta la mare dels ous!: es diu al qui suposa com a causa d'una cosa allò que en realitat no ho és.—g) Tenir mare i tenir-la morta: posseir una cosa i no servir-se'n (Mall.).—h) Mu mare ja me'n cantava es vou-verivou: ho diuen quan algú presenta com a cosa nova o poc sabuda allò que ja se sap de molta estona abans (Mall.).—i) Eixir a algú la Mare de Déu: esdevenir-li una gran sort, un bon èxit (Val.). També es diu Eixir-li la Mare de Déu al camí o en la caroteta (Martí G. Dicc.).—j) Fer creure que la Mare de Déu nomia (o havia nom) Joana: fer creure coses absurdes (Mall., Men.).—l) Vetl'aquí la Mare de Déu!: exclamació usada quan es treu l'entrellat d'una cosa que no s'entenia (Llofriu).
    Refr.—a) «La mare cabra, el fill saltador»: vol dir que els fills solen semblar als seus pares (Val.).—b) «La mare valenta fa la filla dolenta» (Empordà); «La mare faenta cria la filla dolenta» (Olot); «La mare diligenta fa la filla peresosa»: vol dir que la mare que en tenir la filla gran segueix fent totes les feines, acostuma la filla a no fer res.—c) «La mare dolenta fa la filla valenta»: significa que la mare molt exigent amb les filles, en quant a les feines casolanes, les acostuma a treballar i fer les coses així com cal (Llofriu).—d) «La mare molt estordida fa la filla tolida»: significa que la mare molt treballadora és causa que la filla no treballi.—e) «Les criatures sense ossos tiren les mares als fossos»: es diu pel gran perill que els parts prematurs tenen per a les mares.—f) «Fills sense dolor, mare sense amor»: suposa que els fills que no han costat gaire de parir o de criar no són tan estimats com els que han costat dolors i tribulacions.—g) «Una vegada dormen amb sa mare»: vol dir que les coses inconvenients o equivocades no s'han de repetir (Mall., Men.).—h) «Qui no té altre, amb sa mare es gita»: significa que la necessitat obliga a fer coses inconvenients (Val.).—i) «Mare enfillada no mor enfitada»; «Mare que té fills massa, mai mor grassa»: vol dir que l'abundància de fills impedeix a la mare alimentar-se bé o viure amb tranquil·litat.—j) «La mare que té una filla, la malcasa o la malcria» (St. Carles de la Ràpita).—l) «Mare i filla caben en una mateixa camia» (Men.).—m) «Val més tenir mala mare que bona madrastra».—n) «Qui no creu sa mare bona, ha de creure sa madrastra» (Men.); «Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra»: la pell de cabra es refereix al tambor de l'exèrcit, que obliga inexorablement a obeir.—o) «Quan la mare no hi és, jo salto i ballo pels carrers»: significa que quan l'autoritat és absent, els subordinats no compleixen les ordes.—p) «No hi ha més mare que la que parix»: significa que ningú es pot dir vertaderament mare sinó la que ha parit el fill (val.).—q) «Qui no té mare, no té amic»; «Qui té mare, té amiga» (Mall., Men.).—r) «La mare, tot ho tapa».—s) «Qui té mare, menja coca; qui no en té, no en tasta gota» (Empordà, Garrotxa).—t) «Qui pot dir mare, gran boca bada»; «Qui té mare, bé la boca bada».—u) «Coça de mare no mata cap lletó» (Empordà); «No mor cap poll per cop de mare, ni infant ni fadrí per ferida de pare» (Maldà).—v) «Poc se me'n dóna que mu mare fos flequera, si s'ha morta de fam»: es diu referint-se als títols i honors sense retribució o sense mitjans econòmics (Men.).—x) «A poc a poc agafen sa mare»: vol dir que a poc a poc i a les bones s'aconsegueixen les coses més difícils (Men.). D'un que va a poc a poc, amb molta pausa, com si anés a agafar l'ocella mare dins el niu, diuen que «va com qui vaja a agafar sa mare» (Llucmajor).—y) «El minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare» (Penedès).—z) «No digues mal de ta mare, que afrontes ton pare».—aa) «La Mare de Déu només ix una volta»: es diu referint-se a coses extraordinàries, que només cal fer servir en casos també extraordinaris (Alcoi).—bb) «Adiós, Mare de Déu, que ma mare m'espera»: al·ludeix als qui abandonen les persones o coses més importants per atendre a les secundàries (Alcoi).—cc) «Si plou entre dues Mare de Déus, hi ha quaranta dies més d'hivern» (Gomis Met. Agr. 82).—dd) «La Mare de Déu encandelada, grossa nevada o grossa ventada» (Tremp).—ee) «La Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc» (Mall., Men.).—ff) «La Mare de Déu en el llit, amanix la jupa al teu marit»: es refereix a la Mare de Déu d'agost, volent significar que el temps fort de l'estiu ja s'acaba (Alcoi).
    Var. form. ant.: mayre (De son payre e de sa mayre, Llull Gentil 59; Ereu ia vós per ell mayre legida, Anònim, Cançon. Univ. 244).
    Fon.: máɾə (pir-or., or., bal.); máɾe (occ., val.); máɾa (alg.); máјɾə (Capcir).
    Intens.:—a) Augm.: marassa, maregassa.—b) Dim.: mareta, marona.—c) Pejor.: marota.
    Etim.: del llatí matre, mat. sign. || 1.