DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MATINAR v. intr.
Llevar-se del llit de bon matí; cast. madrugar. «La mare es lleva a les deu | i després diu que matina» (cançó pop. Tortosa). Axí com en la setmana per los negocis temporals matinam, axí lo dichmenge nos devem levar tost, Sermons SVF, ii, 100. a) Pasturar el ramat, a l'estiu, des de punta d'alba fins devers les deu del matí (Lledó).
    Refr.—a) «Qui matina, fa farina»: vol dir que matinant es pot fer molta feina.—b) «Qui molt vetlla, poc matina».—c) «El matinar tres coses fa: ric i sà i bon cristià».
    Fon.: mətiná (or., eiv.); matiná (occ.); matináɾ (val.).
    Sinòn.: matinejar.