DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOLA f.
I. || 1. Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari, una de les quals (mola alta o corredora o sobirana) es fa rodar damunt l'altra que és fixa (mola sotana o jussana); cast. muela. Lo muliner veem qui pica abdues les moles per tal que'l blat se'n mola mills e pus tost, Llull Cont. 122. Dos moles, la una jussana e l'altra sobirana, doc. a. 1410 (Alós Inv. 23). Palets que servirien per moles de molí, Atlàntida vi. Dins el riscle hi ha la mola volandera, la nadilla, la boixa i la mola sotana, Scriptorium, juny 1925. La sèmola es fa molent dacsa però deixant la mola grossa y sense separar-li el segó, Martínez Folkl. i, 35. Mola francesa (or., occ.) o Mola foguera (mall.): la composta de peces de sílex encaixades dins una llanda que les enrevolta i subjecta. Mola catalana: mola grossa i d'una sola peça (mall.). Mola bufadora: la de mena més grossa (Aguiló Dicc.). Mola negra: la de pedra negra i que feia el segó menut i difícil de separar de la farina; cast. bornera. Mola blanca: la que fa el segó gros i fàcil de separar de la farina.
|| 2. Cilindre o conus de pedra que roda damunt la solera del trull per moldre les olives (Empordà, Garrotxa, Igualada, Tortosa); cast. galga, volandera. Un trull ab sa mola per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31).
|| 3. Pedra dura i llisa, generalment de marbre, amb què es mol manualment alguna matèria, com els terrossos de pintura, les substàncies medicinals, etc.; cast. moleta.
|| 4. Conjunt del mecanisme del molí, i edifici on aquest està instal·lat; mola és sinònim de molí (Llofriu, Andorra, Esterri, Sort, Senet, Tor, Alós); cast. molino. «On aneu?—Anem a la mola».
|| 5. Trull, conjunt del mecanisme per a moldre l'oliva (Vinaròs); cast. almazara.
|| 6. Disc de pedra que es fa rodar ràpidament al voltant del seu eix i s'empra per a afilar eines de tall; cast. muela. Mola de fust per repessar, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Arrancava un raig d'espurnes de la mola, Vilanova Obres, iv, 50.
|| 7. Pedra de sílex (Isil); pedra grossa (ant.). Féu metre una gran mola de pedra demunt la porta, Eximplis, i, 73. Mils que Judich, | millor que dita | la tebesita | mola lançà, Spill 12918.
|| 8. a) Quantitat d'aigua necessària per a moure una mola de molí; cast. muela.—b) Mesura d'aigua, variable segons les contrades. Generalment s'entén que equival a quatre regadores. En el Pla de Bages la mola són 7.439 metres cúbics en vint-i-quatre hores (Cost. Cat. ii, 93). En el Camp de Tarragona ens diuen que equival a 1.280 plomes, i segons Aguiló Dicc., en els Pirineus equival a 57 litres per segon, o sien, 2.280 plomes de Barcelona.
|| 9. Tossal o penyalar elevat i de cim planer; cast. muela. Ell fo entorn del castell e de la mola ab gran gent de peu, Muntaner Cròn., c. 10. El mot Mola figura abundantment en la toponímia, especialment en la del País Valencià i de les illes Balears.
|| 10. Peix de l'espècie Mola aspera, de color argentada i de carn grassa i llepissosa; cast. muela, pez luna.
II. || 1. Cosa massissa i de gros volum; el seu volum (Fabra Dicc. Gen.); cast. mole. (En aquest sentit s'escriu també mole, amb -e final). «Cau una mola d'aigua»: cau una gran massa d'aigua, en una pluja molt abundant (Vic). A moles: en gran abundància, copiosament (Labèrnia-S. Dicc.). a) Mola de crèdit: (ant.) gran volum dels deutes. Per la dita gran mola de crèdit lo mur e les altres parts marítimes són axí desguastades, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 413).
|| 2. Estesa de garbes damunt l'era preparades per a esser batudes (val.); cast. parva.
|| 3. Conjunt de deu garbes d'arròs (Xàtiva).
|| 4. Munt de sarments agarberats (Vinaròs, ap. Griera Tr.).
|| 5. Conjunt de piles de carbó cuit; generalment és de cinc piles, però també es fan moles de moltes més piles (Conca del Cardener, Menorca).
|| 6. Conjunt d'arbres o plantes de la mateixa espècie plantades en un mateix redol (St. Joan Despí). «Tenim una mola de palmeres, de pins, etc.».
|| 7. Pilot de ramalla; embull de malesa o plantes baixes (Tortosa, Vinaròs); cast. matorral, malezal.
|| 8. Ramada esponerosa (Pla del Llobregat); cast. ramaje. «Quina mola que fa aquesta olivera!»
|| 9. Munt de corda plegada en forma de voltes circulars superposades, de manera que resti el conjunt clar i fàcil de desembolicar (or., bal.). Una palomera d'erba en mola, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). Quatre trosses petites en una mola de corda de cànem, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Dos llibants fan una mola, Tar. preus 80.
|| 10. Feix de rams o troques de cotó, de cànem, etc. (Mallorca).
|| 11. nàut. Munt de deixalles de caps o cordes (Palma).
|| 12. Manat de sis dotzenes de graneretes d'emblanquinar (Mallorca).
|| 13. Esbart de peixos que neden (or., val., bal.); cast. cardume, banco. Una gran mola de sardina guspirejava a flor d'aigua, Ruyra Pinya, ii, 44.
|| 14. Conjunt nombrós de gent o d'animals; cast. remolino. Mola o rollo de gent: Caterva, Torra Dicc. Una mola de gent desfaenà els acompanya, Guinot Capolls 86. Fer la mola: arremolinar-se el bestiar davant algun perill (Sora, ap. Griera Tr.).
|| 15. Carn informe que es congria dins el ventre d'una dona i que té aparences de prenyat; cast. mola. Cranchs, pols s'hi fan | ... | semblant royns | moles diformes | de leges formes | e monstruoses, Spill 9623.
    Loc.—a) Rodar la mola: rumiar, pensar insistentment en una cosa. Mira, Jepet, tot anit que rodo la mola sobre aquest fet que'ns passa, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 190).—b) Menjaria moles de molí: es diu del qui menja molt.—c) Fer combregar amb moles de molí: fer creure coses absurdes.—d) Estar entre dues moles: estar en situació difícil d'esquivar per haver-hi perill de cada costat.—e) Fer-ho venir tot a l'ull de la mola: disposar les coses de manera que donin el màxim profit. El Notariet... posava les senderes de manera que tot ho fea vindre al ull de la mola y trahia molt bons reals, Rond. de R. Val. 80.
    Refr.—a) «Entre dues moles, no hi posis les mans»: significa que cal evitar d'interposar-se entre dos enemics poderosos.—b) «Entre moles no t'hi pos (o «no m'hi pos»), perquè molen fins a l'os»: té el mateix significat que l'anterior.
Mola: topon. a) La Mola: cap de 78 metres d'altura situat a l'entrada del port de Maó (Men.); cap de forma cilíndrica situat en la costa d'Andratx (Mall.); tossal de 928 m. situat en la divisòria del Camp de Tarragona i la Ribera d'Ebre; cim de la muntanya de Sant Llorenç del Munt; muntanyola del terme de Felanitx (Mall.); serra en la província de Castelló; coll de muntanyes situat en el Berguedà.—b) La mola de Baró: poble del districte municipal d'Estac (Pallars).—c) La Mola de Bicorp: poble situat en la Canal de Barravés, on ja no es parla valencià.—d) La Mola d'Escornalbou: muntanya situada prop de Riudecanyes i Mont-roig.
Mola: llin. existent a Catalunya i València. Existeix la variant Moles, que es troba també a les Balears.
    Fon.: mɔ́lə (pir-or., or.); mɔ́lɛ (Tremp, Sort, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); mɔ́la (Andorra, Esterri, Pont de S., Bonansa, Pobla de S., Tortosa, Cast., Val.); mɔ̞́lɔ̞ (Xàtiva, Gandia); mɔ̞́lə (Mall., Men.).
    Intens.:—a) Augm.: molassa, molarra, molarrassa.—b) Dim.: moleta, moletxa, moleua, moliua, molona, moló, molarrina.—c) Pejor.: molota, molot.
    Etim.: les accepcions del grup I vénen del llatí mŏla, mat. sign. I || 1. Les del grup II poden relacionar-se amb el llatí mōle, mat. sign. II || 1, però com que és evident la influència analògica del mola I, i per altra part és gairebé impossible de destriar quins significats provenen de mŏla i quins de mōle, els hem reunits en un sol article.

MOLÀ m.:
V. molar, art. 5.