DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MONJOIA f.
|| 1. Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny; cast. mojón. Seguint monjoyes, | plans, monts e foyes, Spill 3275. Primês correns | per ses monjoyes, | guanyant les joyes | de l'alt repòs, Spill 16179. Per lo camí de mort he cercat vida, | on he trobat moltes falsses monjoyes, Ausiàs March, xcviii. L'India propera a l'oceà, monjoia extrema del món, Riber Geòrg. 39.
|| 2. Muntet de pedres, o de terra, que es fa dins un camp per assenyalar la direcció dels solcs, el nivell a què s'ha de reduir el terreny, etc. (Val., Mall., Men.). Tres o quatre codolassos fent montjoia, «Llum Nova» (Men.), 15 nov. 1913.
|| 3. a) Garbera de trepadella o de fajol segat (Empordà, Garrotxa, Berguedà, Plana de Vic).—b) Filera llarga de munts de garbes amb una de capgirada al cim, en comptes de fer novenals en el camp (Tamarit de la L.).
|| 4. Manat de fesols amb l'arrel, rama i tavelles (Ripoll). El pilot de monjoies a la sala no agrada gaire a ningú perquè l'espampar és cosa empalagosa, Scriptorium, juliol 1927.
|| 5. Bocí petit de vinya (Mall.).
|| 6. Quantitat petita (Inca, Mancor, Llucmajor); cast. friolera. «Me dónes massa cireres.—Ca! si just te'n don una monjoia!» D'un que és molt cridaire i avalotador, diuen que «per una monjoia alçaria es carrer» (Llucmajor).
|| 7. Munyeca; embolic petit d'una cosa líquida o pulverulenta posada dins un pedaç, que serveix per a aplicar-la a algun lloc; si és de llet, per a donar a xuclar llet a les criatures; si és de pólvores de fum d'estampa, per a estergir; etc. (or., occ.); cast. muñeca.
|| 8. Dona o noia aturada, mancada d'activitat, d'iniciativa (Men.).
|| 9. ant., fig. Testicle. Què 'ls valen les perles, brocats ni les joyes, | que tinguen marits capons y no galls? | Més amen dels jóuens les jóuens monjoyes | que tots los caruoncles del món ni fermalls, Proc. Olives 1235.
    Fon.: muɲʒɔ́јə (or., bal.,); moɲʤɔ́јɛ (Ll.); moɲʧɔ́јa (Tamarit de la L.); muɲʒɔ̞́ə (Men.).
    Etim.: probablement derivat de monja (cf. el port. mogo ‘frare’ i ‘munt de pedres’). (Vegi's Volkst. Kult. Rom. viii, 19-20).