DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOTLLE o MOTLE (escrit també antigament molle). m.: cast. molde.
|| 1. Peça que presenta una cavitat on, posant-hi una substància en fusió o una pasta més o menys clara, aquesta pren la forma de la cavitat i la conserva un cop solidificada; qualsevol model buit o ple, que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc. Dega fer... los cayrós e les teules de aytal motle o manera com són los motles de la cort, doc. a. 1284 (RLR, iv, 362). Una quantitat de motlles de fust per fer ymatges de cera, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.). Fonch gran marauella com tant de metall se pogué fondre ensemps, ne en qual molle pogué caber, Eximenis II Reg., c. 38. Tres molles per a fer copelles ab sos mascles de coure, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 122).
|| 2. Model de cartó, llauna, etc., retallat, que, resseguint-lo amb llapis, pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, nombres, reproduir dibuixos, etc.
|| 3. tipogr. Conjunt de lletres i altres elements tipogràfics disposats per a esser impresos. Lletres de motlle: lletres impreses.
|| 4. fig. Allò que serveix de model per a altres persones o coses. Vós avets recreat lo humanal lynatge ab la vostra sanc preciosa, per tal que'l vostre cors graciós sia motle e exempli a tots los benahuirats, Llull Cont. 60, 19.
    Var. form.: motllo o motlo (documentat des del segle XV). De motlos del dit portal doc. a. 1498 (Piferrer-Quadrado Bal. 925). Puxen fer mollos e encluses que volran, doc. a. 1514 (Botet Mon. iii, 492). Una canaleta que fareu als motllos, Agustí Secr. 61.
    Loc.—a) Perdre o Acabar el motlle d'una cosa: perdre'n la manera, la mena. «D'aquests homes tan honrats ja se n'ha perdut el motlle». Més tost s'acabarà es delit y es motlo de fer cansons, Roq. 0.—b) Esser un motlle de fer caretes, o de fer dimonis: esser una persona molt lletja.
    Cult. pop.—El dia dels Innocents es sol enviar alguna persona crèdula, i sobretot algun noi, a cercar el motlle de fer pallers (Borges Bl.).
    Fon.: mɔ́ʎʎe (Priorat); mɔ́ʎʎu (Empordà, cat. oriental en general); mɔ́ʎʎo (Tremp, Ll., Urgell); mɔ́ɣʎe (Fraga); mɔ́ɫɫe (Tortosa, Dénia, Sanet, Alcoi); mɔ̞́ɣle (Pego); mɔ̞́le (Benassal, Val.); mɔ̞́ɫɫo (Mall.); mɔ̞́ɫɫu (Men.).
    Intens.:—a) Augm.: motllàs, motllarro.—b) Dim.: motllet, motlleu, motlliu, motlló.—c) Pejor.: motllot.
    Etim.: del llatí modŭlu, ‘manera, forma, model’.