DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOVIMENT m.: cast. movimiento.
|| 1. Acció de canviar de lloc o de posició un cos o les seves parts. Lo firmament ni los corses celestials ni lur mouiment no són corrompables, Llull Gentil 83. La premsa ab moviment suau extreu la derrera gota d'oli, Rosselló Many. 25. Especialment: a) Acció de separar-se de la vertical un edifici o altra cosa construïda, amenaçant de destruir-se. «Aquesta paret ha fet moviment; l'haurem d'apuntalar».—b) Acció de canviar de lloc o posició un cos de tropes o una esquadra. La infanteria ab sos compactes moviments, sas sobtadas evolucions y sa contínua bellugamenta, Pons Auca 293.—c) Circulació; conjunt de persones o coses que van i vénen. «Aquest port té molt de moviment». «Els carrers estan plens de moviment». «La nostra botiga té poc moviment, en tot el dia no hem venut res».—d) Allò que dóna animació o fa semblar vivents les figures d'una obra artística.—e) mús. Velocitat amb què és executada una frase o composició musical.
|| 2. fig. Alteració en la manera d'esser; impuls, primera manifestació d'un afecte o passió. Com ell podia hauer mouiment de luxúria en peccar, Llull Felix. pt. i, c. 8. Lo sant jove chrestià sentí en si ja los mouiments de la carn, Eximplis, i, 111. Dits habitants... lo regne de Mayorca e de València baronilment per lur propi moviment e volent ayudaren a prendre e conquerir, Cost. Tort., introd.
|| 3. fig. Canvi radical d'actitud, de posició, d'actuació col·lectiva (en el terreny polític, religiós, cultural, etc.). Esclataria un moviment republicà, Aurora 259. a) Moviment de personal: canvis en el nombre o disposició del personal d'una col·lectivitat.
    Var. form.: movement (Llull Arbre Sc. ii, 39); moïment (Son fet gran moyment de pobles, doc. segle XV, ap, Villanueva Viage, xiv, 302).
    Fon.: muβimén, i vulgar muimén (or., eiv.); moβimén, i vulgar moimén (occ.); moβimént (Val.); movimént, i vulgar moimént (mall.); muvimént, i vulgar muimént (men.).
    Etim.: derivat de moure.