DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MULTITUD f.
Conjunt nombrós; gran nombre de persones o de coses; cast. multitud. Cauayleria no guarda multitut de nombre, Llull Cavall. 17 vo. Creà lo món a multitut de gents, Llull Felix, pt. i, c. 6. Especialment: a) Conjunt nombrós de persones; el comú de la gent. La multitut s'arremolinava a llur pas, Rosselló Many. 157.
    Fon.: muɫtitút (Barc., Val., Palma).
    Var. ort. ant.: moltitut (Graal 139; Albert G., Ques. 41); moltetut (doc. a. 1424, ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 263).
    Etim.: pres del llatí multitūdo, mat. sign.