DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MUNTAR v. intr. i tr. (ant. escrit també montar).
I. intr. o refl.
|| 1. Traslladar-se de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt; cast. subir. Car natural cosa sia muntar a ensús, Llull Felix, pt. iv, c. 3. Dix... que ella avia a montar a la montanya a fer penitència, Pere Pasqual, Obres, i, 40. Que tot hom hi munt per grat o per força, Muntaner Cròn., c. 106. Se'n muntà en los cels, Serra Gèn. 230. Scalfa les venes del cors e fa muntar moltes fumositats al cap, Albert G., Ques. 27 vo. La Profetissa se n'era ja muntada, Costa Trad. 186. Un dels guardes hi muntà al cim, Víct. Cat., Ombr. 25. I dels fogons ardents i les graelles | muntaven les olors pel fumeral, Alcover Poem. Bíbl. 52. Especialment: a) Pujar a un vehicle, a un mitjà de locomoció. Lo senyor rey e l'almirall muntaren en les galees, Muntaner Cròn., c. 67. La folla fembra muntà en son paleffrè e tench sa via, Llull Felix, pt. i, c. 7. Animal de muntar: animal de sella, apte per a esser cavalcat.—b) Créixer en sentit vertical. «Aquest arbre munta molt dret».—c) fig. Créixer, criar-se, educar-se. «Els teus fills munten molt forts i molt assenyats».
|| 2. Estendre's des de baix a dalt. Scala qui munta als corredós, doc. a. 1546 (Alós Inv. 60). Y torres que muntaven al cel, besen la pols, Atlàntida v. a) Tenir volum, ocupar molt de lloc en sentit vertical. «Una arrova de palla munta molt».
|| 3. Arribar a un nivell més alt, a un grau superior (d'intensitat, de dignitat, de poder, etc.); cast. subir. En aquell punt muntà Macina de riquesa que anch puix no foren pobres, Muntaner Cròn., c. 70. Despuix que fom muntats a dignitat real, Pere IV, Cròn. 73. Degot en l'uyl let de somera... per tal que no s'escalf l'uyl e montaria la dolor, Alcoatí 39. Les quals coses, pus que la mortaldat començà a muntar, hagueren totes sobre-seiment, Decam. i, 42. Les amors muntaren en tant que'l dit en Grifa emprenyà la donzella, Tomic Hist. 94. Especialment: a) Augmentar de preu. Parlaren del bessó qui muntava, del preu dels porcs grassos, Galmés Flor 111.
|| 4. intr. o tr.
Importar; ascendir a tant (en nombre, en quantitat); cast. subir, montar. Qui muntaven a tant que era infanitat, Muntaner Cròn., c. 41. Monta tot quatre lliures cinch sous, doc. a. 1441 (Rev. Cat., iii, 45).
II. tr.
|| 1. Recórrer pujant; cast. subir. Los estats se volen graduar e muntar per escala poch a poch, Curial, i, 6. Volent muntar sa Senyoria lo setèn scaló, Villena Vita Chr., c. 7. Puix que del tot tots los grahons | hagué muntat, Somni J. Joan 1742. «No puc muntar l'escala». «Hem muntat la costa corrents».
|| 2. Cavalcar; anar damunt un cavall o altre animal; cast. montar. Alguns d'ells... muntant corsers sens brida, Canigó vi. a) Cobrir la femella. Entretant que lo mascle muntarà la femella, Agustí Secr. 178.
III. tr.
|| 1. Portar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt; cast. subir. E puix muntà-la en lo castell, Pere IV, Cròn. 148. Fo muntat ab àrguens lo dit seny, doc. a. 1393 (Ardits, i, 41). Com veig que muntau tan alta la prima, Proc. olives 1537. Lo qual muntaren y enarboraren a la dita galera, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 114).a) fig. Criar, educar. «Aquesta dona és pobra, però munta els fills molt bé».
|| 2. Construir, dreçar un objecte ajustant les parts de què es compon; cast. montar. Per él as adificada e muntade en garde de tota crastiandat, Graal 74. Per soplujar-s'hi munten amb pressa una cabanya, Atlàntida vi. Un diari novell muntant per primer envit impremta pròpia, Roq. 44. Muntar la sabata: entatxar, posar les tapes una damunt l'altra i clavar-les. Muntar la bóta: disposar ajustadament les dogues d'una bóta per encercolar-les i formar aquest recipient. Muntar una joia, un adreç: combinar i ajustar les peces que formen un joiell. a) fig. Establir, posar en funcionament una activitat. Coronarà la seva obra patriòtica muntant la indústria de materials de ferrocarrils, Oller Febre, ii, 64.
    Fon.: muntá (pir-or., or., occ., bal.); montáɾ (val.).
    Sinòn.: pujar.
    Etim.: del llatí vulgar *mōntare, ‘pujar’, derivat de mōnte ‘muntanya’.

2. MUNTAR v. tr., vulgarisme,
per multar. Em muntan y perdo les bufes y el petroli, Pons Auca 239.