DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MURMURAR v. intr. i tr.: cast. murmurar.
|| 1. intr. Fer sentir un soroll suau. L'aigua que murmura, encants me conta, Costa Poes. 3.
|| 2. intr. o tr. Parlar en veu baixa; pronunciar en veu baixa. Eliezer l'oració murmura, Alcover Poem. Bíbl. 32.
|| 3. intr. Rondinar; parlar amb irritació o descontent. Anaren tot lo dia per lo mur, murmurant entre ells, Desclot Cròn., c. 141. E murmurant un poch, tantost callà, Metge Somni iii. Determena que'ls primers murmuraven quant veyen que tant loguer com ells los darrers atenyien, Corella Obres 299.
|| 4. intr. o tr. Malparlar; enraonar dient mal d'algú. Per cessar ocasió de murmurar, doc. a. 1389 (Col. Bof. viii, 243).«Aquesta noia ha estat molt murmurada».
    Fon.: muɾmuɾá (or., occ., bal.); muɾmuɾáɾ (val.).
    Var. form. (vulgarismes o dialectalismes): mermular, murmular, mormolar.
    Etim.: del llatí murmurare, mat. sign.