DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MURRI, MÚRRIA m. i f. i adj.
|| 1. Taciturn, esquerp (Ll., Valls, Tortosa, Morella); cast. huraño, rispo.
|| 2. Hàbil per a la dolentia; de mala intenció (Empordà, Vic, Vallès, Barc., Penedès); cast. pícaro, pillo. Y com s'hi esplaya el murri!, Pons Auca 64. Tu me l'has fet córrer, grandíssim murri!, Caselles Mult.142.
|| 3. m. Ansat d'un quart de peça (Breda).
    Loc.—a) Menjar la ceba a tall de murri: menjar-la sense oli i sense tallar-la, tenint-la agafada per la cua i menjant-la a queixalades (Pineda).—b) Esser més murri que En Calces: esser molt hàbil i mal intencionat (Vallès).
    Fon.: múri (or., occ., Maestrat).
    Intens.: murriàs, -assa; murriet, -eta; murriot, -ota.
    Etim.: segons Meyer-Lübke REW 5762, del radical onomatopeic murru, que ha donat origen a morro i a altres formes catalanes i espanyoles; l'evolució semàntica vindria de la idea d'allargar el morro com a signe de taciturnitat i de malvolença. Per altra banda sembla murri relacionable amb les formes pirenenques de radical murr- aplicades al bestiar de llana ferit de mal de caure o d'atacs cerebrals, que corresponen perfectament al basc amurri ‘mal de caure’, amurru ‘ràbia’, segons Rohlfs Gasc. 39. Es dubtós, doncs, si murri és d'origen onomatopeic romànic o si procedeix d'una arrel basca.

MURRÍ, -INA adj.
Fet d'una pedra o material anomenat pels romans murra; cast. murrino.
    Etim.: del llatí murrinum, mat. sign.