DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NOSTRE (i dial. nostro), NOSTRA adj. i pron. possessiu de primera persona plural:
De nosaltres; cast. nuestro. Per totz nostres ualedors, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 18). Sia gitat de nostra confradria, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Cascú ha creença que la lig nostra sia vera, Llull Gentil 91. Aquesta paraula uolch nostre Senyor complir, Jaume I, Cròn. 2. Lo nostro enteniment, Genebreda Cons. 249. E diem-ho a aquell Déu nostro, Canals Arra 145. Tu guiaràs volant los nostres passos, Verdaguer Idilis. Ets nostros ajudants han d'esser s'astúcia i sa prudència, Ruyra Parada 49. a) Nostre!: manera familiar de cridar una persona de la mateixa família del qui la crida. Li diuen: «Tu, nostre! Vine!», i ell es gira i se n'hi va (Sta. Col. de Q.).—b) Anar a nostro: simpatitzar molt, tenir gran intimitat (Llofriu). «Aquests van a nostro i no volen saber res dels altres».
    Fon.: nɔ́stɾe (occ., val.); nɔ̞́stɾo (mall.); nɔ́stɾu (or., men., eiv., alg.).
    Etim.: del llatí nŏstru, mat. sign.