DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBSERVACIÓ f.
Acte i efecte d'observar; cast. observación.
|| 1. Acte i efecte de mirar amb una atenció seguida. Aprés de posar en observació al nou hoste, Pons Auca 34. a) Cosa notada observant, mirant atentament. Les observations y elocutions que ell haurà aportades, Ordin. Univ. 1596, fol 21.
|| 2. Acte i efecte de guardar o obeir allò que està prescrit o manat. D'altra part a ferma obseruacion manam fermament esser gordat, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 310). De la lig de Moysès e de la obseruació del disapte, Cost. Tort. IX, xxx. a) ant. Cosa prescrita perquè s'observi o guardi. De les observacions ça entràs servades, alscunes n'avem innovades, Ordin. Palat. 9. Si alscunes ordinacions o observacions estan d'aquí sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions, ibid. 10.
|| 3. Advertiment motivat per alguna cosa observada. Satisfeu ab sas observacions als encuriosits de l'escala, Pons Auca 87. Una sola observació farem aquí, Ignor. 19.
    Fon.: upsəɾβəsió (Barc.); opseɾβasió (Ll., Val.); opseɾvasió (Cast., Al.); oʦəɾvəsió (Palma).
    Intens.: observacioneta.
    Etim.: pres del llatí observatiōne, mat. sign.