DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. PAGA f.
|| 1. Acció i efecte de pagar; cosa que es dóna per pagar algú; cast. paga. Faz-uos ser saber que io no e micha de la paga que uós mi promessés, doc. segle XIII (Pujol Docs. 21). D'aquests CCC sòlidos pren cascun any per assignació del Senyor Rey... en paga de una quantitat que'l dit Senyor Rey li devia, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 151). Han falsa paga | si dona 'ls paga, Spill 8234. Y, en loch de pagar, | gran paga demanen les dones als vells, Proc. Olives 942. No volem, no,—responen—l'or i l'argent per paga, Alcover Poem. Bíbl. 72. Paga i senyal, o senyal i paga (Tortosa): penyora, diners o objecte que es deixa en garantia de compliment d'un tracte. S'ha empenyat en que prengués per paga i senyal vint duros, Oller Fig. pais. 210.
|| 2. fig. Remuneració; allò que es dóna en premi o càstig; cast. paga. Donchs puix de sos mals té ja semblant paga, Passi cobles 55. Aquesta és la paga que la tua vil persona mereix, Tirant, c. 318. Li'n donaua per paga hauer-li'n tolta la obediència, Boades Feyts 449.
Loc.—a) Per paga: per afegitó, endemés (del que ja s'ha dit); cast. por otra parte, a mayor abundamiento. Per paga hi deu haver tres hores que es sol és post, Alcover Cont. 10. Pensant que ja eren les dues des capvespre, perque per paga era un dia calitjós y no podia calcular s'hora per es sol, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 179).—b) Fer paga d'una cosa o amb una cosa: comptar-hi, refiar-se'n. E no'ns dons nostres béns, ab los quals dretament no pots fer paga, Scip. e An. 61.—c) ¿Quina paga n'és bona?: es diu quan s'ha experimentat una desgràcia per falta de precaució, per negligència (Men.).
Refr.—a) «Bona paga hi hagi, que el treball no espanta»: vol dir que s'està disposat a treballar fort mentre se'n trobi la compensació suficient.—b) «No totes les pagues cauen per sant Joan; també en cauen per Nadal»: significa que no sempre el càstig o venjança ve aviat, sinó que arriba tard o d'hora.—c) «Qui serveix, paga mereix»: vol dir que cal retribuir dignament els treballs.—d) «Déu vos ho pag i el pare sant Francesc, que és paga de frare i no costa res»: es diu irònicament en limitar-se a donar les gràcies per un treball o servei que podria remunerar-se millor.
Fon.: páɣə (or., bal.); páɣɛ (Ll.); páɣa (Cast., Val., Al.); páʝə (Palma, Manacor).
Intens.: pagassa; pagueta; pagota.
Etim.: derivat postverbal de pagar.