DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PATRIMONI m.: cast. patrimonio.
|| 1. Béns que s'hereten o passen de pares a fills; béns que posseeix algú com a propietat privada. Dels tres fills féu hereu la hu de ço que havia en Alemanya de son patrimoni, Muntaner Cròn., c. 32. Quan a l'aministració de nostre patrimoni, Ordin. Palat. 10. Lurs patrimonis | per los fills venen, Spill 9893. El reial patrimoni: els béns que són propietat de la família reial. El patrimoni de sant Pere: les terres que el Papa posseïa a Itàlia.
|| 2. fig. Conjunt de qualitats o béns de l'esperit. Com sia patrimoni de sa ciència girar es tacons, Roq. 11.
    Fon.: pətɾimɔ́ni (or., bal.); patɾimɔ́ni (occ., val.).
    Var. form. ant.: patremoni (Llull Blanq. 77); patrimonii (doc. a. 1237, ap. Rev. Biblgr. Cat. iv, 27); patremonii (ibid.).
    Intens.: patrimoniàs; patrimoniet.
    Etim.: del llatí patrimonium, mat. sign.