DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENSAR v. tr. o intr.
|| 1. Formar idees; concebre en l'enteniment; exercir l'enteniment la facultat de concebre, de jutjar, d'inferir; cast. pensar. a) intr. i no pron., amb el complement de matèria (si en porta) introduït per la preposició en. Quan om és macip penssa així com macip, Hom. Org. 2 vo. Adonchs començà a pensar e maraueylà's molt fortment, Llull Gentil 13. Què és axò en què vós tant pensau? Llull Blanq., c. 4. Si tots pensàrem com ells y com tu, Guinot Capolls 61. Pensa-hi bé: posa-hi atenció (en tal o tal cosa).—b) intr. i refl. Que l'hom se sia... ben pensat en los seus peccats, Eximenis Conf. 4. E si bé t'i pensaves, e quantes persones són...?, Genebreda Cons. 75. Si algunes coses comenses, al comensament pensa't com finaran, Jahuda Prov. 18. Pensar-s'hi (en una cosa, a fer una cosa): fixar-hi l'enteniment amb atenció abans de fer-la; no fer-la irreflexivament. Pensa-t'hi bé, que és per tota la vida, Vilanova Obres, xi, 83. No ens hi pensem més, Pons Auca 70.—c) tr., amb complement directe de la matèria o cosa a què s'aplica l'enteniment. Totes les obres que són feites, primerament són pensades, e pux són meses en obra, Hom. Org. 4 vo. Quantes falcies ni avolees ni legees jo anc fiu ni dix ni cogité ni pensé, Llull Cont. 21, 28. Com pensaua que a morir hauia, Llull Gentil 7. Pensar pots qual injúria fas a tos sotsmeses, Llull Cavall. 8. E nós esgardan e pensan qual era aquest món, Jaume I, Cròn. 1. He pensades moltes malvestats, Llull Conf. 15. La comtessa... pensà com poria restaurar la sua ciutat, Tirant, c. 5. Pensau ab quanta alegria estauen los crestians, Tirant, c. 19. Grans coses tench pensades per a executar, Alegre Transf. 54. Quantes coses mos surten malament per no haver-mos pres sa molèstia de pensar-les una mica, Roq. 21. Tant dels altres ja só, que ni puga dir lo que penso, Pons Auca 36. Què pensarien de mi els companys?, Ruyra Parada 18.
|| 2. Formar o tenir el propòsit (de fer tal o tal cosa); cast. pensar. Pensà que se n'anàs en una gran forest, Llull Gentil 5. Pensaren-se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condició, Jaume I, Cròn. 2. Los moros pensauen dar la batalla e no veren negú, Tirant, c. 320. Els enganyaven amb seductores promeses que no pensaven en complimentar, Pons Com an., 137. Y penses fer-te'n corona?, Costa Poes. 14.
|| 3. Preocupar-se, tenir esment d'algú, d'alguna cosa, de fer quelcom; cast. cuidar. a) ant. Amb complement infinitiu introduït amb una de les preposicions de o en. Cada un pensàs en apareylar-se, Jaume I, Cròn. 55. Giraren les testes los moros e fugiren, e éls pensaren de dar en éls, Jaume I, Cròn. 60. Que pensets d'apareyllar lo castell, doc. a. 1307 (Miret Templers 370). Pensem de anar, que per cert tots són nostres, Muntaner Cròn., c. 82. En res no pensam sinó en fugir, Villena Vita Chr., c. 213.—b) ant., intr. Amb complement de persona o cosa introduït per la preposició de. Rics òmens d'aquest segle... pensen de lurs riquezes, Hom. Org. 3. Altres vegetables hi ha que no cal que hom los costeesca ni que pens d'ells, car per ells meteys nexen e's conserven, Llull Cont. 35, 10. E féu bé pensar de aquell pomer qui moltes pomes leuaua. Llull Felix, pt. v, c. 2. En Bernat de Peratallada pensara dels cavalls, Muntaner Cròn., c. 89. Per part del senyor Rey foren acomanats a guardar e costehir et a pensar de totes coses sis hòmens secilians, doc. a. 1405 (Arx. Gral. R. Val.). Amb complement de persona, equival a tenir-ne cura alimentant-lo i assistint-lo en malaltia. Los hòmens rics donen als pobres de lurs diners... e en lurs malauties pensen d'ells, Llull Cont. 84, 3. Que'ls majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67).—c) tr. Aquell cavall era sojornat e ben pensat, Llull Arbre Sc. ii, 437. Les terres ben laurades e ben pensades, doc. a. 1377 (Miret Templers 562). Per guardar e pensar la major partida dels millors cans que nós hauem, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 337). Lo rich hom anava per l'orta e veya alguna possessió mal pensada, Quar. 1413, p. 39. De pensar bèsties e trobar detràs algun gentilhom fores estat content, Curial, iii, 6. Hi som les dones com les mules, que ben pensades volem esser, Somni J. Joan 2892. Amb complement de persona, significava especialment assistir-la, tenir-ne esment en la seva malaltia, curar-la. Lo cirurgià vench..., lo dit senyor li demanà d'on venia; ell respòs que de pensar una filla de Faraig, Curial, iii, 53. Que aquell tal prevera... durant la sua malautia fos acullit al dit espital e pensat en aquell, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 203).—d) tr., especialment, Engreixar, donar menjar als animals per engreixar-los (Vall d'Àneu, Cardós, Vall de Barravés, Eiv.); cast. cebar. «Pensar els bacons». (L'accepció «castrar» que dóna com a eivissenca el Dicc. Labèrnia Salvat, és probablement una errada).
|| 4. Pensar en (algú o alguna cosa), pensar a (fer quelcom): tenir aquella cosa o persona present en l'esperit, no oblidar-se'n; cast. acordarse. No penseu més a aquestes boveries, Lacavalleria Gazoph. Sant Arnau no ha pensat a tapar es forat d'es vent per aquells paratges, Ignor. 49. No havia pensat a fer-ne posar cap a la tauleta de nit, Ruyra Parada 19. Hey pensareu? Si no, tornaré fer una passada, Roq. 25. No han pensat en mi: no s'han recordat de mi, m'han oblidat.
|| 5. tr. Creure, tenir per ver, opinar; cast. pensar, creer. a) Usat no reflexivament. Lexaren lo dit Cressus pensant que no poria escapar, Genebreda Cons. 63. No pens que persona vivent li'n port avantatge, Metge Somni iv. Yo só galileu, no penses que menta, Passi cobles 19. Dormí ab sa muller pensant dormir ab altra, Tomic Hist. 152. Yo só catiu com esser pensí rey, Ausiàs March, xcix. Ja pensava prou que no sou pas gens dolenta, Massó Croq. 174.—b) Usat com a reflexiu. Jo'm pensava saber tot vostre desig, Llull Blanq. 1. Lo senyor rey d'Aragó pensava's que'l rey d'Anglaterra fos a Bordeu, Muntaner Cròn., c. 87. No't penses però que aquells qui són condemnats a infern ne isquen, Metge Somni iii. Ja m'ho penso, que ho diu de broma, Vilanova Obres, xi, 158. Sa moral que inclou aquesta rondaya és més important que no vos pensau, Roq. 12. Perque no se pensassen que anava derrera fer paper, Roq. 27. Que em penso que no l'heu sentida mai, Ruyra Parada 41.
|| 6. Estar a punt, veure's en perill imminent; cuidar; cast. creer, estar a punto. Lo rey mirant la morisma e lo gran mal que feyen, de grandíssima dolor pensaua morir, Tirant, c. 5. Me pensaren matar, poch se'n faltà que no me matassen: Prope occisus sum, Lacavalleria Gazoph.
    Loc.—a) No pensis (o no penseu) que...: fórmula per a introduir una oració negativa. En maior loch no penseu yo m'estenga, Corella Obres 410. Mas gens no penseu yo cerque baralles, Proc. Olives 865. No pensets stiguessen sense faer res, Boades Feyts 114.—b) Heu de pensar que...: fórmula per a introduir una frase narrativa. Idò heu de pensar que quant he estat a sa porta... he pres per dins es camp, Roq. 53. Hi ha una fórmula més complicada, que és: «Heu de pensar i creure i creure i pensar», molt usada en les rondalles (Mall.).—c) Ni pensar-hi!: formula enèrgica per a negar una cosa; cast. ni por pienso.—d) Pot pensar! (o pots pensar!, o podeu pensar!): fórmula intensiva per a negar o per a corroborar allò que un altre diu.—e) Qui ho havia de pensar!: fórmula exclamativa per a manifestar estranyesa davant un esdeveniment que no s'esperava.—f) No pensar en Santa Bàrbara fins que trona: no preocupar-se de les coses venidores, no preveure els perills.—g) No me l'ha feta que no me l'hagi pensada: es diu d'un que ens ha enganyat però que ja ens havia donat motius per a sospitar d'ell (Mall., Men.).—h) Sense pensar-s'ho, o Quan menys s'ho pensen: d'improvís, abans que un ho pugui preveure.—i) Donar què pensar: preocupar, donar motiu d'intranquil·litat.—j) Pensar-se-les totes: esser molt previsor.—l) Un «no m'ho pensava»: un cas d'imprevisió, d'inconsciència del perill. «Això ha estat un no m'ho pensava».—m) No pensar-se'n cap de bona: obrar sovint en perjudici de la gent, no obrar bé.—n) Tenir-la pensada: tenir previstes les coses i estar dispost a vèncer les dificultats que es presentin.
    Refr.—a) «Pensa mal i obra bé»: recomana no fiar-se de ningú, però obrar de manera que es puguin fiar de nosaltres.—b) «Pensa mal i no erraràs»: suposa que tothom obra per egoisme o amb mala intenció.—c) «Qui mal pensa, mal fa» (Men.); «Ningú pensa mal, sinó es qui en fa» (Mall.); «Ningú la se pensa, més que aquell que és per a fer-la» (Mall.): significa que els malpensats generalment no mereixen confiança, perquè malpensen dels altres considerant que són com ells.—d) «Qui mal no fa, mal no pensa»: vol dir que els qui obren amb lleialtat no solen sospitar que els altres vagin amb traïdoria.—e) «Tot dolent pensa mal de tota gent».—f) «Pensa bé de tothom, i no et fiis de ningú»: subtil distinció entre la teoria i la pràctica en quant al tracte del proïsme (Men.).—g) «Les coses ben pensades, ixen ben encertades».—h) «Qui bé pensa, bé parla».—i) «Cada u té una manera de pensar»; «Cada u pensa a la seva manera»: significa que cal respectar els punts de vista de cadascú.—j) «Qui no té pa, moltes se'n pensa»; «El qui té gana, una se'n pensa»: significa que el qui es troba sense recursos, discorre molt per trobar solució. També es diu que «Més pensa un necessitat que cent advocats» (val.).—l) «Es pensar no és sebre»: ho diuen quan algú s'excusa d'una cosa mal feta dient que no s'ho pensava, o que es pensava que era d'una altra manera (Mall., Men.).—m) «Un, mai pensa en tot»: es diu per excusar algú o per excusar-se d'haver tingut un oblit.—n) «Pensat i fet»: es refereix a coses fetes de pressa, tot just ideades i ja posades en pràctica.—o) «Maria, pense hi, que en esser casada no hi ha remei»: es diu per recomanar que es tingui previsió en els assumptes greus (Mall.).—p) «Pensant en la glòria, perden sa memòria»: es diu referint-se als qui es distreuen amb coses sentimentals i s'obliden de les pràctiques i necessàries.
    Fon.: pənsá (pir-or., or., bal.); pensá (occ., Maestrat); pensáɾ (val.); pansá (alg.). Les formes rizotòniques tenen la vocal έ en català oriental, é en occidental i valencià, i ə́ en baleàric no evolucionat.
    Etim.: pres del llatí pensare, ‘pesar, meditar’.