DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENTECOSTA o PENTECOSTES f.
|| 1. En el judaisme, festa solemne que se celebra el cinquantè dia després de la Pasqua, en memòria del dia en què Déu donà als jueus la llei en el Sinaí; en el cristianisme, festa solemne que se celebra el cinquantè dia després de la Pasqua de Resurrecció, en memòria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols; cast. Pentecostés. D'aquest present dia tro a pentacosta, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Que el tingués lo major d'aquela Pantacosta, Jaume I, Cròn. 353. Ni a la festa de Senció, ni de Pentacosta, doc. a. 1311 (RLR, xi, 175). En la festa de penthecoste, Bul·la 1491. Pentecostes o Sincogema, Pascua del Esperit Sant: Haec Pentecoste, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Planta herbàcia de la família de les orquidàcies, espècie Orchis maculata, de fulles lanceolades tacades de negre, i flors lila o blanquinoses en espiga estreta (Ross.).
    Refr.
—«De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta» (Ross.). L'espertina o el berenar és petit perquè el dia encara no és molt llarg.
    Fon.: pentəkɔ́stə (Ross.); pentəkɔ̞́stəs (Men.); pentekostés (or., occ., val., mall.).
    Var. ant.: Pentagosta (Llull Cont. 288, 10); Pantegosta (Graal 85); Pantagosta (Graal 1).
    Sinòn.: Cinquagesma o Cincogema.
    Etim.: del gr.-llatí Pentecoste, mat. sign. (literalment significa ‘cinquantena’).