DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERFUM m.
|| 1. Fum o vapor produït per cocció de matèries aromàtiques; cast. sahumerio. E lo fum per ensens | vaj' als dampnats per condigne perfum, Ausiàs March, cii. Bona cosa seria les stubes e perfums sechs, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1.a, c. 1. Una manera de recollir los eixams és fent-los-hi perfums amb la paella, Violant Abelles 14.
|| 2. Olor agradable; cast. perfume, aroma. Delitant-nos en los perfums per esguart de la luxúria, Egidi Romà, ll. i, pt. 3.a, c. 1. Al cel s'enlaire el regalat perfum, Canigó, ix. A l'hora en què les flors exhalen més perfums, Vilanova Obres, xi, 223. La rosa púdica del Nil | qui no s'adona del perfum que exhala, Alcover Poem. Bíbl. 23. a) iròn. Olor desagradable. Dins perfums de pega y sola, Penya Poes. 66. Pixador? No sent perfum, ibid. 212.—b) fig., aplicat a coses immaterials. El perfum de poesia, Salvà Poes. 22. Se respirava... amb perfums de pubertat, Rosselló Many. 187.
|| 3. Substància que deixa anar olor agradable i serveix per a perfumar; cast. perfume. Perfum, matèria de perfums, cremada per a perfumar, Lacavalleria Gazoph. Sinó que les aygues, perfums, suplexen lur pudor, Metge Somni iii. Perfumats-vos bé dels milors perfums que porets, Flos medic. 160 vo.
|| 4. (vulg.) Símptoma morbós que es manifesta per rodaments de cap o per un principi de desmai (Mall.). «Vaig tenir uns perfums de torn de cap».
    Cult. pop.—Fer perfums (o fums): cremar romaní o llorer beneïts del dia dels Rams, en les llars de les cases, per conjurar la tempesta o les bruixes que la gent creu que en són causa (Ripollès, Vall de Ribes).
    Fon.: pəɾfúm (or., bal.); peɾfúm (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de perfumar.