DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PICOR f.
|| 1. Molèstia que dóna una cosa que pica i que obliga a gratar-se; cast. picor, picazón, comezón. «¿No em diríeu, bona amor, | d'on vos ve tanta ponsonya? | ¿No sabeu que el qui té ronya, | com més grata, més picor?» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Picantor. Picor, punta que pica al gust, Lacavalleria Gazoph.
    Loc.
—De l'any de la picor: de temps molt antic.
    Fon.: pikó (or., occ., bal.); pikóɾ (val.).
    Intens.: picoreta, picorassa, picorada, picorota.
    Etim.: derivat de picar amb el sufix -or.