Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pipar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PIPAR v.
|| 1. intr. Fumar en pipa; cast. pipar. Seguint-la hi va el confessor, | i pipant, a corre-cuita, | darrera l'enterramorts, Guimerà Poes. 115.
|| 2. tr. Xuclar el fum d'un cigar; cast. chupar. Pipà fort l'havà i reprengué el soliloqui, Esclasans Urània 294.
|| 3. Xuclar-se els dits (Empordà). Es diu principalment dels infants menuts.
|| 4. fig. Tastar, assaborir una cosa (Barc.). «No en piparàs, d'això».
|| 5. fig., refl. Menjar-se, engolir (val., men.); cast. zamparse. A esta auela... li tragueren un got de vi..., se'l pipà, com un bé de Déu, a la salut de tots, Rond. de R. Val. 44. Mentres es nuví va coure es sopar, que es pipà tot sol sense cap cerimònia, Camps Folkl. ii, 15.
|| 6. fig. Guanyar en el joc o prendre amb engany (Sta. Margalida); cast. birlar.
|| 7. intr. Encendre's bé un llum, el foc, etc. (Penedès). «No pipa»: es diu d'un llum que no s'encén fàcilment.
|| 8. Pipar-se-les: anar-se'n d'amagat o fugint d'algun perill; cast. tomar las de Vílladiego (Martí G. Dicc.).
    Fon.:
pipá (or., occ., bal., alg.); pipáɾ (val.).