DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLANA f.
|| 1. Porció extensa de país pla, sense muntanyes; cast. llano, llanura. En una bella plana hon se anauen deportant, Llull Felix, pt. v, c. 3. La plana de Xixona, Desclot Cròn., c. 67. Planes verdes a l'entorn i un mar blau a cada banda, Maragall Enllà 20. La Plana de Vic, la Plana de Castelló, etc. a) Porció de terreny pla entre muntanyes (Mall.). Replegaren per planes y comellars un ramat d'ovelles, Rosselló Many. 39.—b) Propietat rústica que sol esser plantada d'oliveres i garrofers, on no calen marges perquè el terreny és pla (Tortosa).
|| 2. Cadascuna de les dues cares d'un full de paper; pàgina; cast. plana, página. Entraren en la ciutat los missatgers demunt en la plana precedent contenguts, Ardits, i, 21 (a. 1391). ¿Què hi veus dins mos vells papers, | que els gires plana per plana?, Colom Juven. 145. a) En l'escola, el que escriuen els nois a una cara de full de paper per aprendre d'escriure.—b) tipogr. Conjunt de línies compostes que han de formar la impressió d'una plana de paper. Tingan obligació de compondrer una plana de fóleo, quart o octau, doc. a. 1684 (Hist. Grem. ii).—c) Plana major: conjunt de cap i oficials d'un regiment, d'una esquadra naval, etc., que no pertanyen a cap companyia o a cap dotació; tig., conjunt dels personatges més conspicus d'un partit, d'un gremi, etc.; cast. plana mayor. Prenent seient... la plana major del flamant partit, Caselles Mult.68.
|| 3. Ribot de fuster (País Valencià i Balears); cast. cepillo. Plana bocell (Mall.) o plana redona (Eiv.): la que té la cara inferior convexa i el tall també, de manera que en planejar deixa la fusta acanalada. Plana voltada (Mall., Men.) o plana torta (Eiv.): la que té la superfície inferior corbada longitudinalment, però el tall recte, i serveix per a planejar una superfície corba. Plana de dents: la que té el tall dentellat i serveix per a treure els repèls i per a planejar fustes a les quals han d'aferrar-se altres peces. Plana de galze: la que serveix per a fer els galzes de les portes i vidrieres. Plana de borrossonar (Mall.) o plana d'esborrissar (Eiv.): la que serveix per a donar la primera passada a la fusta. Plana fina (Eiv.) o plana de polir (Mall.): la que té el tall molt fi i serveix per a polir la superfície ja esborrissada. Una plana ab sa fulla, doc. a. 1411 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Una plana de dues mans, doc. a. 1489 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 4. Eina semblant a un ribot, amb dues orelles o agafadors a la part superior, que serveix als boters per a planejar les bótes (or., occ.); cast. doladera.
|| 5. Escarpra o broca plana que els torners i mecànics empren per a polir les peces tornejades (País Valencià).
|| 6. Eina de ferrer, a manera de martell amb el ferro acabat en una cara molt plana i per l'altre extrem amb cabota per a picar-hi, que serveix per a aplanar i polir en calent les peces treballades (or., occ., val., bal.); cast. plana.
|| 7. Eina de paleta per a estendre el guix a la paret; cast. llana, trulla.
|| 8. Post que serveix per a aplanar la terra de conreu (pir-or., or.); cast. aplanadera.
|| 9. Nom del lligat més senzill de l'art del teixit, caracteritzat per una perfecta juxtaposició entre cada fil i cada passada amb els seus col·laterals, i que dóna teixit d'aspecte llis, sense dret ni revés en llurs cares; cast. plana.
|| 10. ant. Apòsit. Planes de desfiles de drap per a posar a les ferides (mot usat en el segle XVI i XVII, segons Aguiló Dicc.).
|| 11. La plana: el llit, en llenguatge familiar (Tortosa). Unum lectum siue plana, doc. a. 1418 (arx. de Montblanc).
|| 12. ant. Peix pla, potser la rajada? La liura carnicera de verats, de remols, de planes, de rastes, de renouardes e de pex semblant, doc. a. 1370 (BABL, xii, 148).
    Loc.—a) No saber la plana del Jesús: esser molt ignorant.—b) Corregir o esmenar la plana o algú: pretendre rectificar el que fa o diu.
Plana.
|| 1. topon. a) La Plana: nom d'algunes comarques naturals (la Plana de Vic, la Plana de Castelló, etc.) i de nombroses partides rurals, entre altres les dels termes d'Alcover, Cabra, El Milà, Rojals, Selva del Camp, Tivissa, Valls, etc.—b) La Plana: nom de diferents poblets agregats als municipis d'Alcover (Camp de Tarr.), Palausolitar (Vallès), Mont-ros (Pallars Sobirà), etc.—c) La Plana Rodona: llogaret del municipi d'Olérdola (Penedès).—d) Les Planes: poble de 1.900 habitants situat entre Olot i la ciutat de Girona.—e) Les Planes: paratge boscós del vessant occidental de la muntanya del Tibidabo (Barc.).—f) Planes de la Baronia: poble situat en la Vall de Planes (comarca del País Valencià); aquesta vall comprèn els pobles d'Almudaina, Planes, Catamarruc, Margarida i Benifaquí. Ser de les Planes és esser molt ingenu, procedir molt de bona fe (Martí G. Dicc.).
|| 2. Llin. existent a Palamós, Barc., Igualada, Valls, Albesa, Alguaire, Todolella, Val., Al., etc. Hi ha la variant Planes (també escrita incorrectament Planas) a Celrà, Vic, Alàs, Artesa de S., Cabrils, Peníscola, Alcoi, Mall., etc.
    Fon.: plánə (pir-or., or., bal.); plánɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); plána (Andorra, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:—a) Augm.: planassa.—b) Dim.: planeta, planeua, planiua.—c) Pejor.: planota.
    Etim.: del llatí plana, mat. sign. || || 1, 3.