DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLETA f.
|| 1. Lloc tancat, generalment amb andans, on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya (Cerdanya, Ripollès, Gir., Guilleries, Bagà, Pobla de L., Plana de Vic, Vall d'Àneu, Pont de S., Senterada, Pobla de S., Tremp, Urgell); cast. redil, majada. Se recullen en las pletas dels ganaders, Const. Cat., a. 1588. Dins dit àmbit y havia corral o pleta de moltons, doc. a. 1606 (Aguiló Dicc.). Per traure'l de la pleta | los gossos li aquissaren, Canigó iv. Pleta de munyidor: corral on es munyen les ovelles (Pinyana).
|| 2. Porció de terreny no conrat, tancat de paret, dins el qual pastura el bestiar (Mall.); cast. corral. El pastor, porquer y somerer pasturen les guardes per la pleta, Rosselló Many. 115.
|| 3. Porció de terreny tancat de paret i que conté una part de sementer (Men.). Subdividit cada un dels sementers en diferentas fraccions, anomenadas... pletas las medianas, Soler Agric. a Men., 11. «An açò deis al·loteta? | Fadrineta li dic jo; | si l'encontràs per sa pleta | crec no li faria por» (glosa menorquina, ap. Camps Folkl. i, 150).
|| 4. Lloc on es reuneixen i fan estada els llenyataires, gitanos i altra gent de poca categoria (Empordà, Men.); cast. hato, rancho, aduar.
|| 5. Colla, reunió de gent (Plana de Vic.). De las pletas de jovent que havian deixat las einas per respirar, Genís Julita 84. La pleta dels vehins que contemplava la escena, Collell Noy 45.
|| 6. fig. Abundància, multitud (Ferrer Dicc.).
|| 7. Fer pleta d'una cosa: fer-la malbé, tractar-la de qualsevol manera, sense mirament; destruir-la (Mall.). Feyen pleta de tot, y tot eren compares y comares, Aguiló Rond. de R. 11.
    Fon.: plέtə (pir-or., or.); pléta (Esterri, Pobla de S., Senterada); plétɛ (Tremp, Urgell); plə́tə (Mall., Ciutadella); plέ̞tɛ̞ (Maó).
    Etim.: d'una forma llatina *plĭcta, ‘aplegada’.