DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PODAR v. tr.
Tallar i llevar les branques velles o sobreres d'un arbre, i especialment tallar els sarments sobrers dels ceps; cast. podar, escamondar. Com l'arbre qui és sec, Sènyer, és podat ne exermat, ell renovella e dóna bellea de si mateix, Llull Cont. 104, 23. Lo ban emperò de les vinyes se deja pagar, depuys que seran podades, tro al dia de Sent Luch, doc. a. 1344 (BABL, xii, 58). En març deuria esser estada podada aquesta sarment, Metge Somni iv. Tres coses fan bona vinya: bé cauar, bé podar, bé magencar, Libre de tres, 59. Cridant la Coixeta, que podava els roserets, Pons Com an. 116. Podar a boca de caragol: tallar els sarments a bisell. Podar a llança: tallar els sarments a bisell agut. Podar cap i verga: deixar només una part o capoll de sarment i una verga en forma de rollo travada en el cep (Mall.). Podar amb espasí: podar deixant una partida de tres o quatre celles i una altra llarga de set o vuit, que es diu espasí (Mall.). Podar per sa vena o ull-miratall: sistema de podar en el qual es deixen tants d'ulls a cada cap del cep com són necessaris perquè el darrer ull de cada cap estigui a la part del darrer tallat, a fi que en tornar-lo podar, el cap que li deixin es vagi separant en la mateixa direcció que ja duia el cap, amb la qual cosa s'evita que s'entretalli algun cap i que el cep perdi força (Sencelles).
    Refr.—a) «Podar tard i sembrar prest, posa es fruit de manifest» (Men.).—b) «Podar per gener i sembrar per febrer, casi sempre convé» (Men.); «Si mon pare em poda de gener i em llaura de febrer, vergonya em serà si no li omplo el celler» (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: puðá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); poðá (occ., mall.); poðáɾ (val.).
    Etim.: del llatí pŭtāre, mat. sign.