DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRESCINDIR v. intr.
Deixar de banda; deixar de comptar, de prendre en consideració una cosa; cast. prescindir. Prescindiré del secret i faré la relació de certs antecedents, Vayreda Puny. 212. Un gran periòdic ha de prescindir de la persona del seu propietari per a reflexar la realitat, Puig Servitud 93. Oh falgueres qui sou tan acabades | que prescindiu de tot banal perfum!, Liost Munt. 88.
    Fon.: pɾəsindí (Barc.); pɾesindíɾ (Val.); pɾəʦindí (Mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí praescindĕre, ‘separar’.