DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROCEDENT adj.: cast. procedente.
|| 1. Que procedeix o prové de tal o tal lloc, cosa o persona. Una barcada de vi procedent de Felanitx, Roq. 23. Un contacte fret y apegalós com procedent d'humitats, Pons Auca 261. L'home porta en son ànima tot un món procedent de vides passades, Ruyra Parada 85.
|| 2. Oportú i conforme a dret, a pràctica o costum. «No és procedent demanar l'anul·lació d'aquesta sentència». No devien anar a comprovar l'exactitud de les seves manifestacions, com hauria estat lo procedent, Vidal Mirall 37.
    Fon.: pɾusəðén (Barc.); pɾoseðént (Val.); pɾosəðént (Palma).
    Var. form. ant.: proceent (Les letres d'ella proceents són per juhí de hom excellent corregidores, Ordin. Palat. 109).
    Etim.: pres del llatí procedĕnte, ‘que procedeix’.