DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROPI, PRÒPIA (ant. propri, pròpria). adj.: cast. propio.
I. || 1. Que és d'una persona o cosa amb exclusió de tota altra; d'un mateix i no d'altri. A cascuna part assignaren propi ufici, Llull Blanq. 79. Major deuria esser en bé comú que en propri, Llull Felix, pt. viii, c. 29. Ço qui és propri a Déu, li deu esser per la creatura attribuït, Pere IV, Cròn. 19. La dita aygua qui és pròpria e regalia del dit senyor Rey, Codi Çagarriga 110. La mare acusada de pròpria consciència, Alegre Transf. 70. Amor de la pàtria prefereix sempre lo bé comú al particular y propri, doc. a. 1589 (BSAL, ii, 351). Nosaltres no possehim res de propri, sí tot per manlleu, Lacavalleria Gazoph. Amor propi: estimació de si mateix que impulsa a voler sobrepassar els altres o a no deixar-se humiliar. No puc dir el gaudi d'amor pròpia que hi havia en allò d'esqueixar el silenci, Ruyra Parada 26. Tenir idees pròpies: pensar de manera independent dels altres. Nom propi: el que designa un individu o una localitat determinada (per oposició a nom comú que designa l'espècie). Si hi serà nomenat alcun comte o altre noble..., sia nomenat noble et cavaller... e si és hom de paratge et no és cavaller, sia-y posat, aprés lo nom propi, «donzell», Pere IV, Cavall. 66. a) S'usa freqüentment acompanyant i reforçant un possessiu. Per scriptura de nulla acusació no sien reebuts, mas per lur pròpia veu acusen, Usatges 101. Cascun de aquests elements ha son propri loc, Llull Arbre Sc. i, 29. Tractassen dels affers nostres propis, Pere IV, Cròn. 315. Que vostres fills propis menysprea molt fort, Viudes donz. 29. De la mia mà pròpia me llevaria la vida, Comalada PP 34. Diu... haver vist de sos propis ulls, Agustí Secr. 41. Car ell per son propi dret és inviolable, Alcover Poem. Bíbl. 44.
|| 2. (anteposat a un nom) equival a «mateix». Per la raó demunt dita en la pròpia jornada de dissapte contenguda, doc. a. 1391 (Ardits, i, 17). Los cabells rossos com lo propi fil del or, Comalada PP 40. a) En mallorquí pagès s'usa l'expressió jo propi, equivalent a «jo mateix» (Manacor).
|| 3. No manllevat, no postís; autèntic, vertader. Sentit propi d'un mot: el seu significat primari i exacte. Trencat propi: matem., el trencat menor que la unitat. En tu se ensenya la majestat del Creador en sa pròpria forma als benauyrats, Eximenis Regim., c. 11.
|| 4. Que convé d'una manera especial a la naturalesa o qualitat d'algú, d'alguna cosa. E pus propi exemple pot hom donar en un segell, Pere IV, Cròn. 18. Les honors no són pròpies naturals a les dignitats, Genebreda Cons. 119. Los actes de gola, de animals bruts són propis, Tirant, c. 393. La temeritat és pròpria de la joventut, y la prudència, de la vellesa, Lacavalleria Gazoph. Com la barretina res | tan propi per tornar a casa, Collell Flor. 157. Fan la tasca... amb lo reculliment propi de les cerimònies del temple, Rosselló Many. 30.
II. substantivat m.
|| 1. ant. Hom propi, o simplement Propi: home sotmès a la jurisdicció d'un senyor feudal. P. Coma és hom propri del seyor rey, doc. a. 1283 (RLR, iv, 55). Que'l senyor Rey de França... no podia falir bonament al dit senyor de Faucamunt, qui és parent seu et hom propi, sens que no li fos desonor, doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii, 310). Prohenz Johan jura qu'és propri del senyor rey, doc. a. 1283 (RLR, iv, 53).
|| 2. Persona de la mateixa família, nissaga o nació d'una altra. Per lo que podem gonyar an ets uys de propis y estranys, Roq. 8.
|| 3. Persona enviada expressament per a una comanda. Per home propri havem rebuda lo dia present la carta, doc. a. 1597 (RLR, lvi, 457). Van enviar propis als pobles veïns, Caselles Mult.31. L'alcalde m'envià un propi invitant-me a anar a passar una estona a casa seva, Pla SB 206.
|| 4. Béns particulars d'algú. Si alcun dels frares a qui sia comès propi haurà en sa mort propietat e l'aurà celada a son maior, doc. segle XIII (Miret Templers 544). No'ns coué que'ls metam en lo propri del temple, cor preu és de sanch, Serra Gèn. 204.
III. substantivat f. (en el llenguatge d'argot o més vulgar) La muller. Me'n vaig, que la pròpia m'espera, Espriu Anys 46. Fa més de trenta anys que mantinc ròssecs de conferències amb la pròpia de l'ataconador, Espriu Lab. 106.
    Loc.
—Fer propi d'una cosa: apoderar-se'n, disposar-ne com de cosa pròpia (Mall.). Com lo dit mosser Johan de Muntbuy fes propi de una dona de la dita vila muller d'En Bisbal, doc. a. 1440 (arx. mun. d'Igualada).
    Fon.: pɾɔ́pi (or., occ.); pɾɔ̞́pi (val., bal.); pɾɔ́pɾi (alg.).
    Etim.: pres del llatí proprĭum, mat. sign. I.

PROPÍ adj. i subst. m.
Propinc, parent pròxim (Manacor). Fan ses nosses... amb tots es parents propins, amics i benefactors, Alcover Cont. 260.
    Etim.: formació de singular analògic damunt propincs (pl. de propinc), pronunciat propins i interpretat com si fos plural d'un mot acabat en -í.