Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  propietari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROPIETARI (ant. proprietari), -ÀRIA m. i f.
Que té la propietat d'una cosa; cast. propietario. Si'l usufructuari e el propietari, ho amdui, sien tenguts fer homenatge ho servey, Commem. 165. Johan Angel dez puig... com a usufructuari y la senyora Eufrasina muller sua com a propietària, doc. a. 1509 (arx. Reial Patrim. de Barc.). Vós sou lo possessor de aquest fons de terra, y jo lo proprietari, Lacavalleria Gazoph. Pel burguès propietari del palau, Rosselló Many. 168. Especialment: a) Qui té la propietat de finques o altres béns donats a lloguer. Sempre pastor, pastor tota la meu vida, més que les vaques fossin meves i non pas dels propietaris, Massó Croq. 14.—b) (Religiós) que falta al vot de pobresa usant il·lícitament dels béns temporals o tenint-hi massa adhesió. Sia feta planta d'él com inobedient e proprietari, doc. a. 1330 (Miret Templers 550). E yo, traydor, sempre fuy religiós proprietari, o clergue concubinari, Sermons SVF, ii, 233.
    Fon.:
pɾupiətáɾi (or., bal.); pɾopietáɾi (occ., val.).
    Etim.:
del llatí proprietarius, mat. sign.