DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROPIETAT (ant. proprietat). f.: cast. propiedad.
|| 1. Allò que és propi d'una cosa; qualitat peculiar o característica. Proprietat és ço per què la cosa és diffinida e coneguda, axí com a hom a qui és pròpria cosa riure, e al foch cremar, Llull Am. 396. Los savis la pregaren que'ls dixés la natura e les proprietats dels cinch arbres, Llull Gentil 8. Los dimonis..., no'ls nomenaràs attesa lur proprietat e manera, tan pròpriament com han los philosoffs e poetes, Metge Somni iii. La altra proprietat del bon jutge és que aja pobresa volentària, Scachs 27. Totes les viandes que han aquestes quatre proprietats e condicions són molt loables, Albert G., Ques. 6 vo.
|| 2. Qualitat de propi, d'allò que correspon o convé exactament al que es vol dir o fer. Pintarà segons que la propietat o ayre dels dits personatges requer per art de pintura, Docs. pint. 15. Observe la proprietat de la llengua llatina, Ordin. Univ. 1629, fol 78.
|| 3. El fet de tenir una cosa pròpia, de poder-ne disposar lliurement. Aytant con n'a en la proprietat del alou, aytant aia en los homes, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 311). Lo dit clamador... no deu esser oyt sobre la possessió, mas sobre la proprietat tan solament, Cost. Tort. I, vi, 10. Allò deu esser propietat de qualque banquer, Ignor. 55. a) Vici contrari a la pobresa religiosa; ús il·lícit dels béns terrenals per persona que ha fet vot de pobresa. Contra comunitat és tot frare qui sostrau a un orde altre frare, e per vici de proprietat pot esser acusat e punit, Llull Blanq. 58, 9.
|| 4. Cosa que es té pròpia, de la qual es pot disposar lliurement. Hom en aquest món no ha propietat en lo món fora de si mateix, Genebreda Cons. 65. Especialment: a) Cosa immoble, finca, i sobretot finca rústica. Que los reys e los prínceps posassen bons los caps en les propietats, axí que cascun agués egual patrimoni, Scachs 43. Els marges y parets creuant-se en totes direccions divideixen les propietats, Rosselló Many. 136.
    Var. form.: propiedat (Penya Mos. iii, 60).
    Fon.: pɾupiətát (Barc.); pɾopietát (Val.); pɾopiəðát (Mall.).
    Etim.: pres del llatí proprietāte, mat. sign. || 1.