DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROVECTE, -ECTA adj.
Avançat en edat o en experiència; cast. provecto. Trobant-se ja en provecta edat, Carbonell Ex. Joan II, c. 1. Y prenen per jutges... a dos grans juristes, prouectes en l'art, Viudes donz. 499. Tenia un majoral, home provecte, Alcover Poem. Bíbl. 29.
    Etim.: del llatí provectum, mat. sign.