DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROVERBI m.
Dita d'ús comú o de llarg temps, especialment la que té un caràcter sentenciós o d'ensenyament; cast. proverbio. Con sia açò que prouerbi sia estrument qui breument certiffich veritat de moltes coses..., per açò fem molts prouerbis, Llull Mil Prov. 383. Que li vaja lo cor lo proverbi que diu lo cathalà: Que no són amichs aquells qui en la cara riuen a hom, Muntaner Cròn., c. 292. Aquestes coses vos he dites per prouerbi, Serra Gèn. 197. Segons lo proverbi comú: Qui tot ho vol, tot ho pert, Isop Faules 26. a) Els Proverbis: nom d'un dels llibres de la Bíblia, atribuït a Salomó.—b) Proverbí Major i Proverbi Menor: nom de dos textos de Dret que es llegien en les universitats medievals. Ordenen que lo maestre o cambrer qui legirà lo doctrinal e farà de maiors, e lo proverbi maior, haia de salari quinze lls, per cascun any; Item ordenen que lo maestre o cambrer qui legirà lo doctrinal e farà de menors, e lo proverbi menor, haia de salari quinze lls. per cascun any, doc. a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 204).
    Fon.: pɾuβέɾβi (Barc.); pɾoβέ̞ɾβi (Val.); pɾovέ̞ɾβi (Palma).
    Etim.: pres del llatí proverbĭum, mat. sign.