DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUARESMA (i dial. coresma i corema). f.
|| 1. Període de temps, de prop de set setmanes, comprès entre el Carnaval i Pasqua de Resurrecció, durant el qual l'Església té ordenats dijunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert; cast. cuaresma. En la senta qaresma, Hom. Org. 5 vo. Assò és exempli a nosaltres que en la quaresma dejunem e plorem e'ns confessem, per so car és lo pus profitós temps del any, Llull Cont. 109, 23. Açò fo en caresma, e donaua'ls perdó per lo mal que fayen, Jaume I, Cròn. 28. Aquells qui tallen carn en la corema, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 186). Més pecca hom en temps de coresma fahent contra Déu, Eximenis Conf. 5. L'hom qui s'absté | d'axò en quaresma, | a cinquagesma | cornut se troba, Spill 2809. No menja carn sa corema, Aguiló Poes. 157. Menjar de quaresma: no menjar carn. Fer la quaresma: observar els dijunis i abstinències prescrits per a la quaresma. Per ext.: a) Conjunt de sermons que es prediquen les dominiques i fèries de quaresma. «El Pare Miquel fa la quaresma a Lleida»: predica els sermons quaresmals a Lleida.—b) Període de quaranta dies dedicat a actes penitencials o devots. «Ara no puc fumar: estic fent una quaresma».
|| 2. Figura de dona vella amb set peus, que representa la Quaresma amb les seves set setmanes; cast. cuaresma. A Mallorca en diuen, d'una manera més completa, sa jaia Corema, i a Men. s'àvia Corema. Per ext.: a) Dona vella i lletja (Mall., Men.).
    Loc.
—Esser més llarg que la Quaresma: esser una cosa molt llarga o de molta durada.
    Refr.—a) «No pot eixir Març de Quaresma»: es diu per una cosa que no pot prescindir o alliberar-se d'una altra (Val.).—b) «Si la Quaresma entra seca, amb secada se'n va»: es diu referint-se a la manca de pluja del temps de Quaresma.—c) «Quaresma ventosa, collita granosa; si massa vent fa, ni palla ni gra» (Urgell, Segarra); «Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era» (Tortosa); «La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa»: es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma.—d) «La Quaresma en té un delit: que en sopar, ves-te'n al llit»: significa que per la Quaresma ja comença a fer la vetlada molt curta (Gandesa).—e) «Acabada la Quaresma, acabat el bacallà»: es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes.—f) «Fins la Quaresma és curta per a qui està endeutat»; «Si vols trobar sa Corema curta, manlleva doblers per tornar es dia de Pasco» (Mall.).—g) «No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma»: ho diuen les dones perquè en aquella temporada tenen poca cosa per coure (Empordà).—h) «Qui dijunà el primer dia i el darrer, no es morí en tota la Quaresma» (Alcoi); «Qui fa es primer dijuni i es darrer, no mor dins sa Corema» (Mall., Men.): es diu perquè hi ha dijuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant.
    Cult. pop.—La Quaresma tenia, fins a començaments del segle XX, una gran significació i importància en la vida popular. Molta gent observava rigorosament els dijunis prescrits per l'Església, i encara en feien algun d'extraordinari i no manat; no menjaven carn els qui no tenien butlla (i els divendres de Quaresma no en menjaven ni els qui tenien butlla); no assistien a cap espectacle profà (balls, teatres, etc.); els joves no anaven de nits per vila, com ja diu la cançó popular mallorquina: «Sa Corema ja és passada; | Mare de Déu, que no torn, | que tenc s'esquena escorxada | d'anar-me a colgar dejorn». La gent solia esser molt escrupolosa en l'observança de les disposicions prohibitives de menges a base de carn o de greix: el primer vespre de Quaresma, a la pagesia mallorquina les dones escuraven les olles amb gran esment, fent-les ben netes perquè no hi quedàs gens de substància de saïm. Es considerava irreverent jugar a cartes des del Dimecres de Cendra fins a Pasqua. Durant la Quaresma les dones duien pel cap el mocador negre, i els homes duien camisa blanca i tota l'altra roba negra (Llucmajor). Estava molt estès el costum de penjar dins les cases la figura de la Quaresma (anomenada la sarraïna o la Quaresma a Catalunya, sa jaia Corema a Mallorca, s'àvia Corema a Menorca), que, com hem dit, tenia set peus, i cada setmana li n'arrancaven un. A Mallorca, a més de la jaia Corema, hi havia es Jai Carnal, que representava un vell. A alguns pobles mallorquins, aquestes dues figures es feien de bulto i es penjaven enmig del carrer; els posaven una arengada o un pebre a la boca, i el dijous de mitjan Quaresma els serraven o trossejaven, amb gran avalot de diversió de la gent menuda; per això el dijous de mitjan Quaresma s'anomenava sa Jaia Serrada.
    Fon.: kwəɾέzmɛ (Puigcerdà); kwaɾézma (Bonansa, Tamarit de la L., Tortosa, Morella, Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Alguer); kwaɾέzma (Pont de S.); kwaɾézmɛ (Fraga, Alcoi); kuɾέzmə (Perpinyà, or.); koɾézma (Esterri); koɾézmɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Bellpuig, Ll., Vinaròs); koɾέzmɛ (Oliana, Organyà); koɾέzmɔ (Perles d'Organyà); koɾə́mə (mall.); koɾέmə (Alaró, Binissalem, Lloseta); kuɾə́mə (Ciutadella, Eiv.); kuɾέmɛ (Maó).
    Var. form. ant.: quarèsima (doc. a. 1393, ap. Est. Univ. xiv, 327); carema (D'aquí a miga carema, doc. a. 1292, RLR, iv, 519); quarema (Somni J. Joan 1492); quoresma (Fenollar Regles 83).
    Etim.: del llatí Quadragēsĭma, ‘quarantena’.