DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUEIXA f.: cast. queja.
|| 1. Exclamació de dolor, de pena. Ni sols una quexa vol que li surta, Costa Agre terra 118. Al escoltar les dotse que en so de queixa els cridaven a la llar, Llorente Versos, i, 201.
|| 2. Acció de queixar-se, de manifestar sentiment d'una acció injusta; reclamació. Sens confusió ni quexa alguna, Ordin. Univ. 1629, f. 109. Ell me ha fet grans queixes de vós, Lacavalleria Gazoph. Ni tenim cap quexa de vostè ni cap mal informe, Maura Aygof. 28. El Diví Mestre... endreça una mirada de queixa i d'amor a Sant Pere, que l'havia negat, Ruyra Pinya, ii, 115.
    Fon.: kéʃə (or., bal.); kéјʃə (Camp de Tarr.); kéјʃɛ (Ll.); kéјʃa, kéјsa (Cast., Val.); kéʃa (Al.).
    Etim.: derivat postverbal de queixar.