DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBUF m.
|| 1. Acció de bufar amb força; cast. resoplido.
|| 2. Expansió de l'aire al voltant de la boca d'una arma de foc en sortir el tret (val.); cast. rebufo.
|| 3. Paraula o frase brusca, dirigida iradament a algú; cast. remoque, sofión, tarascada. No em vingueu amb males cares ni rebufs!, Oller Febre, ii, 209. La seva muller... era la que tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes, Vilanova Obres, iv, 18.
    Var. form.: rebufo (Rebufo: Ignominiosa rejectio, Infamis repulsa, Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.: derivat postverbal de rebufar. La forma rebufo és una reconstrucció de singular analògic damunt la forma de plural rebufos.