DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. RECELAR v.
Tenir recel; cast. recelar. a) refl. Jassia non se'n calga molt recelar a nós ne a vós, doc. a. 1374 (BSAL, ix, 47). Li u deya per ço com se recelaue del dit Francesch, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, ii, 68). Per ço jo'm recelaua de vosaltres, Serra Gèn. 40. La senyora Emperadriu... o altra persona de què jo m'aja a recelar, Tirant, c. 173. I, recelem-nos, quan ens pogués arreplegar pes seu compte, a sa pell ens escriuria sa solfa, Ruyra Parada 58.—b) intr. Sens recelar, ha fet en mi fals tracte, Ausiàs March cxvi. No recelant de negun parany que son enemich li tengués aparellat, Hist. Garí 7. Y que ningú recele, sospite ni s'ofenga, Llorente Versos 222. Les vaques... em miren com si recelessin de mi, Massó Croq. 11.—c) tr. Si'ls altres hòmens los folls perills reçelen per guardar sola una vida, quant més tu, Leànder, los deus més reçelar, que ensemps ab la tua tens la mia acomanada, Corella Obres 110. Et vist que'ls vells prou no coneixen | ni menys recelen semblants perills, Somni J. Joan 2878. Per que reçeleu que us diguen de no, Proc. Olives 1328.
Fon.: rəsəlá (or., bal.); reseláɾ (val.).
Etim.: probablement del llatí celare, ‘amagar’, amb el prefix intensiu re-. Recelar devia significar originàriament ‘amagar’, i això explica que els exemples més antics del verb el mostrin usat reflexivament: recelar-se d'algú=amagar-se d'algú per por o sospita.
2. RECELAR v. tr. (gal·licisme inadmissible)
Tenir amagat, contenir; cast. ocultar. Tot lo que nostra montanya | recela de preciós, Jampy Lliris 29.
Etim.: pres del fr. recéler, mat. sign.