Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reclinar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECLINAR v. tr.
Inclinar una cosa (sobretot el cos o una part del cos) sostenint-la damunt una altra; cast. reclinar. Ah Jesu Christ Sènyer, qui en la crou reclinàs lo cap envés la terra, Llull Cont. 156, 10. Lo fill de la verge Maria no ha loch on reclín lo seu cap, Sermons SVF, ii, 276. Estaua hu dels dexebles reclinat sobre los pits de Jesús, Gerson Passió, c. 5. Ni damunt l'ample pit... el cap reclinarà, com altres dies, Alcover Poem. Bíbl. 67.
    Fon.:
rəkliná (or., bal.); rekliná (occ.); reklináɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí reclinare, mat. sign.