DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFLEX, -EXA adj. i subst.: cast. reflejo.
I. adj.
|| 1. Reflectit. Pel raig del sol qui en ell reflex és, Febrer Purg. xxv, 92. Poesia... anèmica, grenyal, circumstancial, reflexa. M. Dolç, pròl. a Rosselló-Porcel, 23.
|| 2. en bot., (Fulla o branca) que està tombada, girada cap avall.
|| 3. (Acte) que obeeix a excitació no percebuda per la consciència. «Moviments reflexos».
II. m.
|| 1. Llum reflectida; imatge produïda per reflexió. Plats i ribells de reflexos, en els escons i prestatges, Rusiñol Illa 143. Perceben, a l'entorn, mòbils reflexos | de les disperses legions, Alcover Poem. Bíbl. 62. Amb el reflex de l'aigua que se'n va, Carner Ofrena 86.
|| 2. fig. La cosa en què se'n deixa veure una altra; manera d'esser manllevada. No pogué esser reflex del jui del Cura, Riber Miny. 162. Hi va descobrir un reflex d'estranyesa, Llor Jocs 36. La sàtira de Rusiñol és un reflex de la seva manera d'ésser, Pla Rus. 272.
|| 3. Moviment o acte que obeeix a excitació no percebuda per la consciència. No poden arribar a concebre que altres persones tinguin reflexos motivats per raons diferents, Pla Pagesos 89.
    Fon.: rəflέks (Barc.); reflέ̞ks (Val.); rəflέ̞ʦ (Palma).
    Var. form. (menys correctes): refleix (Esclasans Urània 39); reflexe (Víct. Cat., Sol. 69).
    Etim.: pres del llatí reflĕxum, ‘girat, torçut, desviat’.