Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  regar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGAR v. tr.: cast. regar.
|| 1. Mullar d'aigua una terra per fer la fèrtil, les plantes per fer les créixer, un lloc qualsevol per netejar-lo, etc. Foren en un beyl prat on hac una beyla font qui regaua cinch arbres, Llull Gentil 8. El prat del castell nostre... no és bé tengut a prop axí com deuria d'esser regat e denejat, Epist. Pere 183. Guayta uma nina | regant la mota d'un test ayrós, Costa Trad. 25. Regar a raig: regar abocant a la terra l'aigua amb una galleda, topí, etc. Regar a tesa: regar aviant l'aigua als bancals.
|| 2. Passar un riu per tal o tal lloc. Lo riu rega les muralles de aquesta ciutat, Lacavalleria Gazoph. Al Garona i al Noguera, que, separant se en son bressol, se'n van a regar tants distints països, Verdaguer Exc. 43.
|| 3. fig. Mullar amb un líquid que es deixa anar; per ext., cobrir amb un raig de cosa pulverulenta o dividida en bocins. Regant ab làgremes e ab plors vertaders la mia cara, Genebreda Cons. 14. Ja'm semblaue ves les gotes regar ses galtes, Coll. Dames 37. ¿La terra no reguí jo amb sang meva i amb sang de sarraïns?, Canigó i. Tot això ben regadet amb aixarop de poncem, Pons Com an. 197. Los havien regat de sal, Roq. 7. El mantell del sol rega d'or munífic l'atzur, Riber Miny. 43.
    Fon.:
rəɣá (or., bal.); reɣá (occ.); reɣáɾ (val.); rəʝá (Palma, Manacor).
    Etim.:
del llatí rĭgāre, mat. sign.