DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENADIU, -IVA (o -iua). adj.
Que reneix; cast. renaciente. Del fang sempre aixecant-se amb renadiu delit, Atlàntida viii. Obrirà altra vegada dins d'ell la Poesia | sa renadiva rosa, Llorente Versos 111. N'invitàrem a festa renadiua | la sonadora de llaüt, Carner Lluna 106. Especialment: a) (Planta, fruit) que reneix sense esser sembrat de nou; cast. renadío. «Ja hem collit les patates, però encara en sortiran de renadiues». Blat (ordi, etc.) de renadiu: cereal que, sense haver-lo sembrat expressament, per haver-ne caigut alguna llavor en fer la collita, neix a l'any vinent. Viure de renadiu: (ant.) viure de productes del camp sense sembrar-los. Tots estaven rics e bastats, e res no sembraven, ne llauraven, ne cavaven vinya, ne podaven; e sí collien cascun any aitant con volien de vi e aitant forment e civada, així que cinch anys vixquem de renadiu, Muntaner Cròn., c. 223.—b) f., Renadiva: patata de renadiu (Maestrat).
|| 2. Raquític, crescut incompletament per esser nat fora temps; cast. enclenque, raquítico. Ab un beçó | chich, caganiu, | sech, renadiu, | flach, setmesí, Spill 7282.
    Fon.: rənəðíw (or., bal.); renaðíw (occ., val.).
    Var. form.: renadívol, renadígol.
    Etim.: del llatí renatīvu, ‘renascut’.