DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPROPI, -ÒPIA adj.
|| 1. Indòcil, guit; (animal) que no obeeix, que en lloc d'avançar recula (Ribagorça, Segarra, Conca de Barberà, País Valencià, Bal.); cast. receloso, repropio. En axí com la bèstia repròpria [sic] que, on més hom la fér que vaja en avant, e ella més torna a rera, Llull Arbre Sc. i, 232. Fer repropi: resistir-se a obeir un animal al qui el guia (Al.). «Eixe cavall fa repropi». a) usat com a subst. m., Moviment de retrocés violent d'un animal poruc o indòmit (val.); cast. reparada. Tot el ramat dreçà les orelles, i esbufegaren els bocs, i jo no sabia, en veure les seues cabrioles i repropis, si és que veien un sacre, Valor Narr. 57.
|| 2. Poc o gens disposat a fer una cosa; que es resisteix a fer-la (or., occ., val.); cast. reacio. «Després d'haver parlat, estic repropi». «No sé si anar-hi o no; estic repropi, per ara». L'om contra Mort esser no vol repropi | ans cometrà gran perill sens peresa, Ausiàs March cxii. És talment negre i sens nom mon traïment, que a tot perdó me fas repropi, Colom Nerto 23. Repropi d'amor: (ant.) que es resisteix a l'amor. Per a què voleu sperar lo lit...? Car si a sa Altesa sperau que's sia despullada, de ací al matí n'hi ha; aprés nostre Senyor poria-us demanar les penes de caualler repropi d'amor si en semblant cars fallíeu, Tirant, c. 265.
|| 3. Indòcil, que es resisteix a fer el que altres volen (or., bal.); cast. terco, displicente, orgulloso. En parlar-te dels meus, ho he fet amb l'urc del repropi, amb la complaença del fatxender, Víct. Cat., Vida 38. a) No disposat a donar allò que li demanen; avar (Men.); cast. avaro, mezquino. S'esser repropi i fins cric | és do de la pagesia, Ballester Xèx.
    Fon.: rəpɾɔ́pi (or.); repɾɔ́pi (occ.); repɾɔ̞́pi (val.); rəpɾɔ̞́pi (bal.).
    Etim.: probablement d'una forma de llatí vg. *repropium, procedent de opprobium amb creuament de improperium, segons Corominas DECast, iii, 1090.