DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESIDU m.
Allò que queda d'un tot després de sostreure'n alguna part; cast. residuo. Lo maior temprament que sia en l'ome és en la palma de la mà e aprés en lo residu de aquella, Albert G., Ques. 92. Havia de vendre per pagar deutes i menjar se els residus, fins que la mort vingués, Oller Febre, i, 323. Especialment: a) mat., Resultat d'una subtracció, i més especialment el de restar del dividend el producte del divisor pel quocient enter.—b) Allò que s'obté al mateix temps que el producte principal d'una manipulació o d'una operació química.
    Fon.: rəzíðu (or., bal.); rezíðu (occ.); resíðu (val.).
    Var. form. (menys correctes): resíduu (Ardits, i, 348); resíduo (Nebrija Dict., Lacavalleria Gazoph.); residui (Cauliach Coll., iii, 2a, 5); residuum (doc. a. 1370 ap. Botet Mon. iii, 343).
    Etim.: pres del llatí residŭum, ‘restant’.