DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RESSECAR v.
|| 1. tr. Assecar del tot; cast. resecar.
|| 2. intr. o refl. Assecar-se del tot; cast. resecarse. La fusta s'anava ressecant i enfosquint, Pous Nosa 19. «Aquesta porta ha ressecat».
    Etim.: de secar amb el prefix intensiu re-.

2. RESSECAR v. tr. ant.
Retallar, reduir per eliminació; cast. cortar, quitar, reducir. Arbitraua lo seu estat esser condecent al seu renom e fama, axí que, ressecades les superfluytes, les rahonables romanguen, Curial, ii, 69. Que resecadas dilations supèrfluas se vinga a la denuntiatió del procés, Const. Cat. 228. Que V. Majestat resecarà lo número excessiu dels notaris qui scrivien en la sala, Const. Cat. 232.
    Etim.: pres del llatí resĕcāre, ‘retallar’.