DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RESTA f.
|| 1. Allò que resta, que roman, després de treure o de desaparèixer l'altra part; cast. resto. Deu Benbohacira... de resta de cinquanta quintars de cera, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 184). Com en açò haguessen ya consumada la resta de la nit..., a dormir se retiren, Curial, i, 23. Taques d'humitat negra y sanguinosa, restes de les batalles, Alomar Columna 177. a) La resta: totes les altres coses. «Nosaltres pagarem el pa i el vi; els altres hi posaran la resta» (Mall., on es conserva l'article la en aquesta locució; ningú diu sa resta, sinó la resta). Sia Nostre Senyor de ma part, e la resta vingua com venir pugua, Tirant, c. 73. Que'n ella s'enclohen la resta dels mals, Proc. Olives 1042.—b) pl. Deixalles, coses o porcions de coses que s'han conservat. Restes mortals: allò que resta del cos humà després de mort.
|| 2. Residu d'una subtracció; cast. resto. Per resta del compte per ell dat, doc. a. 1364 (arx. mun. de Barc.).
|| 3. Subtracció; cast. resta. «Hem de fer una resta».
    Fon.: réstə (or., bal.); résta (val.).
    Etim.: derivat de restar.

2. RESTA
Llin. existent a Bordils, Celrà, Llançà, Mollet, Peralada, La Tallada, etc.