DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RETRET, -ETA adj.
Retirat, sense comunicació; cast. retraído, retirado. Staua enujat del star retret de Paris, Paris e Viana 9. Stant los pobles retrets per les muntanyes, doc. a. 1523 (Hist. Sóller, i, 538). Ab llochs retrets plens de quietut, Penya Mos. iii, 80. ¿Què somniaria aquell home inculte i retret?, Ruyra Pinya, i, 40. Armes retretes: (ant.) armes de torneig aparellades de manera que no resultassin d'efectes mortals (en oposició a les armes a ultrança). Per semblant de les armes que cascú fehia, qui fer les volia a ultrança o retretes, Tirant, c. 60.
    Etim.: del llatí retractu, part. pass. de retrahĕre, ‘retirar’.

2. RETRET m.
|| 1. Acció i efecte de retreure, de tornar treure, especialment brots d'un arbre o planta (Men.); cast. renuevo, retoño.
|| 2. Acció i efecte de retreure de paraula coses de menyspreu o d'humiliació per a algú, com favors que ha rebuts o mancaments que ha comesos (or., occ., bal.); cast. cargo, reproche. «No me facis retret d'aquestes coses; no cal parlar-ne més». Molt home sent vergonya con hom li fa retret dels plaers e de les amors que li ha fetes, Llull Cont. 138, 26. Comencen-se a ligar ab mil retrets, dient: «Aquest vel no és bé ensafranat», Metge Somni iii. Ab tals retrets deslliure 'm féu d'esser dampnat, Vent. Pel. 41. Jo no podia ja suportar... els retrets del meu marit, Espriu Lab. 148. Déu no m'ho tingui en retret (o en retret ni en vanaglòria): es diu després d'haver dit una cosa que pot semblar lloança de si mateix.
|| 3. Cambra privada o lloc retirat on algú pot isolar-se de la comunicació amb els altres; cast. retrete, gabinete. Lo retret de les dones: Gynecium, Pou Thes. Puer. 199. Retret, cambra hon les dones se affayten, Esteve Eleg. Retret, lloch secret: Interior latebra, Abditior secessus, Penitior recessus, Lacavalleria Gazoph. Yo us poré posar dins en lo retret là on ella farà lo bany, Tirant, c. 210. Posaren-se dins un petit retret perquè de negú no fossen hoydes, Tirant, c. 199. Lo prom lo menà a la cambra de la Guelfa e la Guelfa mès-se dins un retret, Curial, ii, 144. Especialment: a) Cambra on hi ha la latrina. Ja apareix aquest significat a principis del segle XVI: Retret, das scheisshaus, Voc. Cat.-Al. 1502.
|| 4. fig. Entranyes o parts més interiors, sobretot considerades com a òrgans del sentiment o dels valors morals; cast. secreto. Lançà un desmoderat suspir qui fon exit del retret del seu cor, Tirant, c. 342. Temple de béns e retret de bondats, Pere Torrella (Cançon. Univ. 176).
    Fon.: rətɾét (or., mall.); rətɾέ̞t (men.).
    Var. ant.: retreyt (Llull Arbre Sc. ii, 413; doc. a. 1309, ap. Capmany Mem. iv, 44).
    Etim.: substantivació de retret, part. pass. de retreure.