DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REVINGUT (i revengut), -UDA adj.
|| 1. Que ha pres més volum o noves forces; cast. revenido, crecido, rehecho. «He menjat prou; ja estic revingut». En continent que vós serets reuengut e forts, vós bruuolats, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Llisca el vaixell per l'aigua revinguda, Carner Lluna 31.
|| 2. Gruixut, robust (or., occ., bal.); cast. robusto, recio, grueso. Quatre perns revenguts de ferre, doc. a. 1469 (Aguiló Dicc.). Enfilada de fil revengut, Alcover Cont. 218. Si llavores passava alguna mossa | revinguda de cos, io la cridava, Maragall Enllà 139. Dins dues grans sabates de cuiro ben revingudes, Riber Miny. 65.
|| 3. Que s'ha tornat ablanir després d'haver-se endurit (Tortosa). «Cera revinguda al foc».
    Fon.: rəβiŋgút (or.); reβiŋgút (occ.); rəvəŋgút (bal.).
    Etim.: del part. pass. de revenir.

2. REVINGUT m. ant. (gal·licisme)
Renda, producte; fr. revenu. Perque los reuinguts de les dites señories se trobarien casi consumides per lo pagament dels deutes, doc. a. 1650 (carta de Lluís XIV, ap. arx. mun. de Montblanc).