DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RONDAR v. tr.
Voltar. Tots van rondar-lo amb la mirada plena de preguntes, Caselles Mult.109. «Quan el fadrí arriba en plaça, la Francisca ronda el ball» (Dicc. Dansa). a) refl. Canviar de direcció el vent (Badalona).

2. RONDAR v. tr. o intr.: cast. rondar.
|| 1. Recórrer els carrers d'una població o els diversos departaments d'una fortificació, vigilant pel bon orde, procurant impedir els atacs, els desordes i tota pertorbació. Fer la ronda, rondar, regonèixer les sentinelles, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Anar els fadrins o altra gent jove recorrent carrers, de nits, cantant, fent serenades o esplaiant-se amb altres diversions. Als pobles d'Urgell se rondava tots los dissaptes, Serra Calend. folkl. 23.
|| 3. Passejar, anar pel carrer o per altres llocs sense un destí o un objectiu determinat. Fins sa mare, abans tan retreta, ara les enfilava per fer-la rondar, Oller Febre, i, 303. a) fig. Allà dins la llar estreta | rondava trista la mort, Costa Trad. 49.—b) tr., amb complement directe indicador del lloc per on es tresca. Bé en va rondar, de carrers, en menys de mitja hora!, Pons Com an. 127.
|| 4. tr. Anar entorn (d'algú, d'algun lloc, d'algun objecte) per aconseguir-ne quelcom, per apoderar-se'n, etc. Los coloms no rondaven nostra casa desolada, Vilanova Obres, iv, 213. Lo delit ronda la flor més bella, Orlandis Poes. 45. Per molt que yo'ls ronde la porta, Guinot Capolls 11. «Aquesta noia és molt bonica, i són molts els fadrins que la ronden». a) fig. Mentres la son ja em rondava amb ses ales flonges, Riber Miny. 136.
    Fon.: rundá (pir-or., or., men., eiv.); rondá (occ., Maestrat, mall.); rondáɾ (val.).
    Etim.: derivat de ronda, art. 2.